Els amics de les arts en Privat
Li vaig prometre a un amic que faria una crònica del concert… aixina que ací estic, escrivint en una llibreta de quadres, recolzada en la tauleta del seient d’un Euromed camí de València. Són les 9.20 del matí, he dormit 3 hores i mitja però el que em falta de son ho compense amb felicitat. La sensació d’eixir d’un concert que ha superat les teues expectatives és comparable a eixir del Camp Nou després d’una victòria contundent on el Barça ha desplegat el seu millor joc d’atac: plenitud absoluta. Comentes les jugades de tornada a casa, com s’han passat la veu a l’espai d’una punta a l’altra de l’escenari, el fora de joc del Dani amb els “cocoteros” i el del Ferran amb “donar fe i les flors blaves”, escandalós! i què em dieu del gol “naturista” de l’Eduard després de la passada magistral del Joan Enric? li ha donat fet!.
Sembla que l’equip d’Els amics de les arts està molt ben avingut i això es nota al terreny de joc, es transmet al públic i et venen ganes de participar en les seues converses i convidar-los a una cervesa perquè continuen explicant-te noves jugades d’estratègia i anècdotes de vestuari.
No cabien tots en la mateixa foto!
Jo aprecie molt que els músics m’oferisquen un plus en directe i Els amics de les arts ho fan, t’expliquen històries sobre les cançons, reals, inventades o exagerades, però que fan riure. I si t’escolten comentar la jugada, és molt possible que et contesten, sobretot si toquen a la sala Privat de Mataró, estàs a primera fila i ni mig metre et separa d’ells. Tan propet que fa vergonya si per alguna d’aquelles et creues la mirada, però és íntim, és bonic!
Les Martes i Els amics de les arts
El concert d’ahir era especial, Els amics havien convocat un concurs al seu blog perquè una xica eixira a cantar amb ells la cançó que dóna nom a l’últim disc, Bed&Breakfast. Jo m’hi vaig presentar en un acte d’alienació mental transitòria però no vaig guanyar la votació popular. Això hauria fet que el partit fora encara més especial, debutar amb el primer equip!, però no em puc queixar, atrevir-se ja va ser un èxit per a mi, a vegades tenim ganes de fer alguna cosa però ens aturem perquè ens fa vergonya, pensem en què diran els altres, i quan aconsegueixes passar olímpicament de tot això et sents capaç de fer qualsevol cosa.
No vaig ser la Marta per un dia però si no ho haguera intentat no hauria pogut xerrar amb ells després del concert, comprovar que són tan simpàtics com sembla, explicar-los que no conec al Berto! que només ens seguim a twitter, i que sí, que tinc bons amics que em fan campanyes que riu-te’n tu del Yes we can. Tampoc hauria conegut a la flamant guanyadora, la Gemma, que és molt bonica i s’ho mereixia, ni a la Clàudia i la Clara, que estan pirades!. Per tot això ja va pagar la pena, sense dubte.
Bed&Breakfast dedicat
Txuuu txuuu, estic a punt d’arribar a València (m’he adormit entre paràgrafs…), ara uns dies pel País Valencià, Lisboa, tornada a Barcelona… i si tot va bé, el 6 d’agost anirem a Argentona a veure si aconseguim tres puntets més! Olelé, olalá, un shawarma amb tu és el millor que hi ha…
Els Pets


Facebook, el Jordi busca entrades i jo companys de viatge
Jordi, Oriol i Xavi Riera, a Gol Televisión li va agradar la història!






