Un Govern en funcions no pot aprovar la ‘Ley Sinde’
Trobareu aquest text en altres blogs i pàgines, si hi esteu d’acord publiqueu-lo i compartiu-lo allà on vulgueu, aixina ho he fet jo.
Davant la previsible aprovació d’aquí a unes hores de la polèmica Ley Sinde, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’Internet seguim manifestant -com vam fer en el Manifest del 2 de desembre de 2009- la nostra ferma oposició a una norma que inclou modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet. En principi no sembla de rebut que un Govern en funcions adopti aquesta decisió en el seu últim o un dels seus últims Consells de Ministres. Seria doblement greu que es confirmessin les pressions exercides pels EUA, a través de la seva ambaixada a Madrid, com van revelar els cables de Wikileaks. En tot cas insistim en aquests raonaments:
1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del Ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans de l’Estat espanyol l’accés a qualsevol pàgina web.
3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic de l’Estat espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per la finalitat que diuen perseguir.
7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.
8 .- Exigim que el Govern espanyol garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a l’Estat espanyol, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Passa-ho. Publica-ho. RT. Comparteix. Reprodueix. Copy/Paste.
Foto 
A València hi ha des de fa molts anys (quaranta?) un greu problema d’intoxicació informativa pel que fa a tot el que ve del nord (i una mica a Catalunya també del que ve del sud… però això és un altre tema) és obvi que als “Una, Grande y Libre” no els ha interessat mai que dues de les regions més fortes culturalment i econòmica d’Espanya es feren amiguetes, no fora el cas que s’agafaren de la mà i volgueren fer una volteta elles soles… vos penseu que l’odi i la por cap a Catalunya són innats? el que hi ha són molts interessos econòmics i electorals i molt verí als mitjans de comunicació…
