vertele.com

Com a conseqüència de l’allau de mails, twits, comentaris al facebook, cartes, senyals de fum i morse que he rebut aquesta setmana, he decidit fer aquest comunicat oficial per a desmentir la meua participació en l’edició de Gran Hermano – El reencuentro que va començar dimecres passat. Hi ha més marqueses al món, molt més lletges i gilipolles que jo, com haureu pogut comprovar. La veritat és que jo estic esperant que em conviden a participar al reality La Tribu que rodarà Telecinco properament a Pandora amb el clan indígena Omaticaya.

Gràcies a tots pel vostre suport, sé que molts de vosaltres ja m’havieu votat, a mi i al trabolo que m’acompanya, com a parella favorita. Sou una mica cabrons per haver-me confós amb la petarda aquella.

L’altra marquesa / La germana de Marilyn Manson

He decidit fer un altre post d’Argentina per a rematar-ho amb el 10 de Messi que mola més. L’any que el Barça ho ha guanyat tot els culés ens mereixem fardar una mica pel món, i jo concretament explicar la reacció dels argentins que et pregunten d’on véns, i tu respons “de Barcelona” (somriure enorme a la cara).

La Bombonera

De la mateixa manera que pressuposes que a tots els argentins els agrada el futbol (i encertes un 100% de les vegades), els argentins pressuposen que si véns de Catalunya t’agrada el futbol i, a més a més, eres del Barça. Per mi cap problema, però no puc evitar imaginar-me un escèptic del futbol o un periquito en la mateixa situació. L’única vegada en tot el viatge on ens van preguntar si érem del Barça o de l’Espanyol va ser a la guixeta del Tour de Boca, el xic ens va explicar que una vegada un senyor de l’Espanyol s’havia emprenyat molt quan el van prendre per culé, normal.

top manta de gorres al carrer Florida (Buenos Aires)

Quan noten la teua predisposició a mantenir una conversa sobre futbol, el primer que fan és mostrar admiració per la temporada perfecta que ha fet el Barça, però en realitat on volen anar tots a petar és al “què li passa a Messi?”. Al principi em va sorprendre, què li passa? què és el puto amo, no? el taxista t’ho explica ràpidament: “Aquí lo matan. No siente la camiseta de la selección, no se echa el equipo a la espalda como hacia Maradona”. Ells creuen que estan cabrejats perquè Messi no juga igual de bé amb la selecció albiceleste però en realitat estan fotuts perquè la selecció argentina no juga com el Barça.

El millor jugador del món

A Buenos Aires són autèntics talibans, per sort fora de la capital “el problema es que no juega con Xavi y Iniesta” uf! començava a pensar que no hi havia cap argentí amb coneixements de futbol. De mica en mica veus que aquest odi visceral cap al nostre súperheroi està fomentat moltes vegades pels propis mitjans de comunicació que han de penjar-li el mort a algú. S’ho mengen tot Messi i Maradona, però els taxistes encara no s’atreveixen a baixar al pelusa del pedestal.

Jo els vaig dir que no es preocuparen, que si no el volien ja ens el quedaríem nosaltres a Barcelona per sempre més.

Últim dia a Buenos Aires i a Argentina, són les 17h i a les 22h agafem el vol cap a Madrid. Només arribar a la capital des d’El Calafate, vam fer un passeig per Puerto Madero, un barri remodelat fa tot just 20 anys. Ara està ple de restaurants i apartaments en els antics hangars del port. Fins i tot tenen un pont de Calatrava, quin tio més plasta.

Puerto Maderno – Buenos Aires

Ahir vam visitar el barri de La Boca i, per suposat, la Bombonera, l’estadi de Boca Juniors. Em va parèixer xicoteta però encantadora.

Caminito – La Boca

Record de Caminito – La Boca

La Boca – La Bombonera

Després vam córrer cap a la Plaza de Mayo perquè els dijous per la vesprada és quan Las madres de la Plaza de Mayo es reuneixen per a protestar silenciosament contra la impunitat que gaudeixen els segrestadors i/o assassins dels seus familiars durant la dictadura argentina. Són dones ja molt grans que no falten mai a la seua cita setmanal amb la memòria històrica.

Las madres de la Plaza de Mayo

Las madres de la Plaza de Mayo

Per a rematar el dia vam fer unes compres a una llibreria preciosa que es va obrir l’any 2000 on hi havia hagut un antic Ateneu, El Ateneo. Em vaig comprar 3 cds (originals!) de Calamaro, descatalogats a Espanya, i altres tres que estaven molt barats: 6 cds, 36 euros.

Llibreria El Ateneo

Aquest matí hem donat una volta pels carrers empedrats del barri Palermo viejo i hem enfilat cap a Monumental, l’estadi de River Plate, aixina ningú s’enfada… la veritat és que es nota que a River tenen molta més plata, o almenys això sembla després de comparar les instal·lacions dels dos clubs més importants de Buenos Aires.

Monumental

Fins aquí la nostra aventura pel sud d’Amèrica del Sud, marxem pensant que segurament hi tornarem algun dia!

Ací estic després d’uns dies amb dificulats per a connectar-nos a internet, ara som de nou a Buenos Aires a punt de dinar a les 4 de la tarda en un restaurant amb wifi i un endoll al costat de la taula.

La glacera Perito Moreno és l’obra de la natura més estranya i meravellosa que he vist mai. Sembla mentida que aquest gegant de gel puga estar allà, trencant-se poquet a poquet.

Perito Moreno – El mirador de los suspiros

El Perito és l’única glacera del món que no està en retrocés, això vol dir que es desprén la mateixa quantitat de gel que s’acumula a la part alta de les muntanyes. Molta gent pensa que per a visitar una glacera has de pujar a 4 mil metres d’alçada i patir una temperatura de -20º… no és el cas de les glaceres del Parque Nacional Los Glaciares. El Perito es troba a només 185m per sobre del nivell del mar, això el fa molt accessible i sorprenent, ja que es troba rodejat de boscos i si no hi ha núvols el sol pica!

També es creu que el fenomen de la trencadissa del Perito es degut a l’escalfament global però en realitat és un procés natural. Aquesta glacera topa amb la roca de la Península de Magallanes i necessàriament es trenca perquè no pot avançar més, quan ho fa el soroll és ensordidor, com un tro d’una turmenta d’estiu.

Braç nord del Perito des de les passarel·les

Quin rollazo vos estic fotent, però és que s’ha de vore!! és increïble. Només unes dades més, la seua paret frontal fa 9 km d’amplada i entre 40 i 60 metres d’alçada des de l’aigua! i per baix de l’aigua encara fa 160 metres més… . En la foto anterior es veuen, més o menys, uns 5 km de paret, imagineu-vos les proporcions!

Paret del Perito des del vaixell que ens porta al trekking

En aquests dos dies l’hem pogut observar de diverses maneres, primer d’es d’unes passarel·les habilitades a la part frontal, també l’hem vist des d’un vaixell i…, el millor del viatge, el trekking per damunt de la seua superfície. Jutgeu-ho vosaltres mateixos després de vore les fotos que vam fer!

Es fan grups de 15 persones amb 2 guies

Ens posen grampons a les botes

Sembla que caminem per damunt d’un altre planeta

L’aigua és potable, vam omplir una ampolla de record

ací un alien del planeta Perito

el guia entranyable ens prepara uns cubates amb gel de Perito

polo de Perito!

El que tothom espera quan va a vore el Perito Moreno és que es trenque un bon tros de la façana perquè és espectacular. Nosaltres vam vore com es trencaven 3 blocs enormes de gel! diuen que equival a presenciar el derrumbament d’un edifici de 20 plantes. Això sí, pescar-ho frontalment amb la càmera de fotos no és tan fàcil! però nosaltres tenim molta sort.

Trencadissa del Perito

Durant la navegació també vam vore altres glaceres i un canal ple d’icebergs enormes que es desprenen de la glacera Upsala.

Icebergs descomunals que s’han trencat de la glacera Upsala

Glacera Spegazzini

Tindreu més notícies nostres des de Buenos Aires!

P.D. Pérez Burrull merengón!

Ara som a l’autocar que ens porta d’El Chaltén al El Calafate escrivint aquest post a l’ordinador. Deixem aquest poblet de només 24 anys d’edat amb una mica de peneta ja que la gent és molt acollidora i el paisatge que el rodeja espectacular.

El Chaltén

Diuen que és la capital nacional del trekking, hi ha moltes rutes per fer i la vila es plena de muntanyers hippis amb motxilles enormes. Nosaltres el primer dia vam fer una excursió de 7 hores a Laguna Torre des d’on es veu el Glaciar Grande.

Glaciar Grande – Laguna Torre

Era la nit de cap d’any i vam anar a sopar al restaurant La Senyera, regentat per un català, en plan Miquel Calçada.

Sopar de cap d’any a La Senyera

El segon dia va ser més suau, vam pujar al Mirador de los Cóndores per a veure una panoràmica d’El Chaltén amb el Fitz Roy darrere. El Fitz Roy és la muntanya més alta de la zona, però és molt difícil veure-la perquè sempre queda tapada pels núvols. Aquell dia nosaltres no vam tenir sort, començàvem a pensar que era un mite i que la muntanya no existia. A la tarda vam fer una caminada curta per a vore el Chorrillo del Salto, un salt d’aigua molt bonic.

El Chorrillo del Salto

La tercera jornada vam contractar un xofer perquè ens portara fins al Lago Desierto per a fer una navegació. Des del vaixell es veien unes glaceres penjants molt boniques. A la tarda vam aconseguir que el Fitz Roy ens saludara, va ser l’únic moment en 4 dies.

Glacera penjant – Lago Desierto

Fitz Roy – El Chaltén

Hui hem fet una excursió de 4 hores a Laguna Capri, teòricament és un dels miradors del Fitz Roy però hui s’havia amagat una altra volta. Aquesta és una vista de la vall que es veu de camí a la llacuna.

Vall del riu Las Revueltas

Afegit 04/01/2010: La propera història… el Perito Moreno!! l’hem fet hui i… ua!! ja veureu les fotos. Fins a la propera!