Els guionistes de House són uns fills de puta. És així, estaven cabrejats per tot el pollo de la vaga i els cabrons s’han desfogat amb el capítol doble que finiquita la 4a temporada de la serie. Eh, que tenien el seu dret a fer la vaga, ho diu l’estatut dels treballadors i bla bla bla, però Greg, Wilson i Àmber no tenien la culpa de que les productores i les teles s’embutxacaren la pasta dels guionistes!! [ok, els seguidors de House que no hagen vist encara el final de la 4a temporada han de PARAR DE LLEGIR ARA MATEIX.

Reconec que, tot i ser uns fills de puta, han parit un final impressionant, d’aquells capítols que no pots aturar per anar al lavabo, encara que t’ho hages descarregat de la mula i pugues fer pausa quan vullgues, t’atrapa per complet. I com s’aconsegueix això? fent que la víctima de la fatídica malaltia no siga un qualsevol, escollint cruelment un (o més) dels personatges estimats per fer-lo agonitzar a ell i a tots els que l’envolten. Però no només això, aquí a més a més no et revelen el nom de la desafortunada fins quasi al final del capítol!! i quan ho fan i saps el que li passa… OH MY GOD!!!! Riu-te ara del capítol on Foreman va estar a punt de morir! això va ser la aldea del arce en comparació…

Àmber, la zorra fastigosa que tots vam odiar des que va arribar a l’hospital, seria sacrificada per la causa, la causa d’aconseguir un bon final de temporada. I ja es van encarregar els guionistes de que els espectadors li ferem, a poc a poc, un lloc en el nostre coret a la mala puta, així després al carregar-se-la ens faria molt de mal! i no només perquè era l’estimada de Wilson, el personatge més entranyable, sinó perquè per acabar-ho de rematar (mai millor dit) assenyalen a House i els seus vicis com a responsables de la pèrdua.

Si les vagues de guionistes han de provocar que es trenque la monotonia de les series i el nivell dels capítols puge… escolta, que facen vaga, com a mínim, una vegada a l’any. Sense cap tipus de dubte els millors capítols de la quarta temporada de House han arribat després de l’aturada.

Vull donar-li les gràcies a la dona de l’Euromed que m’ha regalat un paquet de mocadors de paper perquè no podia parar de plorar! crec que tindré la frase “¿de qué esta hecho mi colgante?” durant molt de temps gravada al cap …

Sinopsis del capítol: Cuatro