Jo m’he cregut el discurs que ha fet Pep Guardiola el dia de la seua presentació com a tècnic del primer equip del barça: esforç, sacrifici, paraula, atac… són conceptes que m’agraden, i si els manega una persona intel·ligent com Guardiola encara sonen millor. Però, el que més m’ha convençut és la manera amb que ha dit que ell se sent preparat per desenvolupar aquesta tasca, “sento massa respecte per aquesta institució com per arriscar-me sense sentir-me preparat”, ha dit, i això l’honra. Ara només falta que tota la il·lusió que contagien les seues paraules es transforme en bones estones al camp nou i molts títols.

Vull pensar que sabrà transmetre aquest esperit als seus jugadors de la mateixa manera que ho ha fet amb mi. Però amb això no n’hi ha prou, cal que el deixen treballar de veritat, que no el desautoritzen per ser un home de la casa. Els fitxatges que em fet fins ara, no sé si sota la seua tutela, supose que sí, a mi no em convencen gaire, i ara diuen que fitxarem un tal Enrique brasiler que, de moment, no coneixen ni a casa seua, mentre d’altres fitxen Cristiano Ronaldo… tot i que jo, personalment, no m’he imaginat mai al nou Ronaldo (ei, no poden ser més originals a Brasil i Portugal a l’hora de posar noms?) vestint la samarreta del Barça.