M’agraden els festivals de música que duren 3 dies. M’agrada veure tropecientos grups i que no em sonen ni la meitat, m’agrada comprar-me roba hippyguarra als tenderetes que munten dins del recinte, m’agrada que pugues canviar d’escenari si no t’agrada el grup que estàs veient,… però si tot això, a més a més, ho tinc a 5 minuts de casa dels meus pares, m’encanta!! perquè no m’agrada haver de plantar la tenda de campanya, no m’agrada despertar-me a les 8 del matí perquè la tenda s’ha convertit en un microones i jo tinc una pedra clavada a les costelles, no m’agrada haver de banyar-me a la piscina municipal plena de merda de tots els hippyguarros que no es dutxen i els pixums dels que potser sí, no m’agrada haver de cagar als lavabos de plàstic on no m’arriba el cul al forat de “la tassa” si no m’agafe de les parets, i tot això i més coses també ho tenen els festivals de música que duren 3 dies. Tindre casa dels meus pares al costat ho evita, i millora exponencialment l’estada al festival, piscina privada, llits de qualitat, poder escapar-te a fer caca en uns lavabos nets on pots seure, paella, arròs al forn i lasanya per dinar,… en fi, Viñarock forever in Paiporta!!

Concerts:
Em van sorprendre gratament els grups Mouss&Hakim, Canteca de Macao i Muchachito Bombo Infierno, segurament no els escoltaré mai a la ràdio del cotxe però per ballar una estona estan molt i molt bé, i lo del cotxe m’ho estic repensant.
Especial el concert d’Extremoduro, tothom ho comentava, jo només ho escoltava de xicoteta en casa d’una amiga perquè al seu germà li agradava, però ho vaig gaudir. Dec tindre una cinta de casette per algun puesto…
Mago de Oz prometia una estona de bon rollo singstar però al final va ser patètic, ells damunt de l’escenari van ser mediocres, la veu sonava fatal i no s’entenia res del que cantaven. Desgraciadament només se sentien bé els gorgoritos amb els que el cantant acostuma a acabar totes les estrofes, comparables amb els de la novia de Fernando Alonso pel que fa a la provocació de maldecaps. A més a més, van protagonitzar l’anècdota desagradable (però divertida!) del Viñarock, quan ja havien esgotat el seu temps d’actuació van acabar a osties amb la organització perquè els van tallar els xivatos a meitat de cançó (Levante-EMV, 29/06/2008). Mític el colp de puny del cantant a un pobre piltrafilla que va haver d’eixir corrents de l’escenari (Nota: ha estat afegit a la llista de gordos que no molen).
The Locos vaig trobar que són la continuació de Ska-P però sense gràcia, repetitius pel que fa als temes de les cançons i a més a més m’estava morint de son, sorry. A veure si és veritat que tornen els originals i se deixen de mandangues.
Mojinos Escozios era una de les actuacions més esperades… per mi. Al final només van tocar 35 minuts (ei, i no van pegar a ningú!)… però va ser divertit i El Sevilla ha estat afegit a la llista de gordos molones.
L’últim dia vam veure NOFX, Amparanoia i Obrint Pas. NOFX és invalorable, el cantant tenia diarrea i estava afònic, punt. Amparanoia, com sempre, em va ficar el bon rollito al cos, i Obrint Pas no van defraudar, es creixen en els grans esdeveniments, sobretot si són a casa seua.

En fi, que jo només volia explicar que m’ho he passat de conya! Fins l’any que ve?