Carta a Calamaro
Hola, Andrés…
la setmana passada vaig cometre un dels errors més greus de la meua vida… tu actuaves a Razzmatazz i jo no em vaig assabentar fins a una setmana abans del concert, evidentment entrades exhaurides des de feia molt de temps… què m’està passant? ja no és com abans? recordes aquells moments d’angoixa minuts abans de que les entrades dels teus concerts eixiren a la venda? on han quedat les hores de cua que feia als recintes per adjudicar-me la primera fila? clar que ja no tinc 15 anys… estic perdent la il·lusió en la nostra relació? ja no t’estime? no ho crec… el que passa és que tants porros t’estan destrossant el cervell i jo necessite mantenir converses amb una mica de contingut… (véase entrevista al programa Noche Hache).
Però no et preocupes, si tu deixes les drogues jo et promet que supeditaré el meu calendari anual a les dates dels teus concerts arreu del planeta! mmm bé, aquest dissabte toques a Saragossa i jo no hi podré anar, però comencem a comptar des de diumenge, d’acord?
Te quiero… pero te llevaste la flor.
Laia






1 comentari a “Carta a Calamaro”
[...] la final de la Champions en l’últim sospir… això és amor, Andrés! Arrere han quedat aquells dies obscurs on em quedava sense una entrada per a veure’t a [...]
Fes un comentari: