Si el món rodara correctament, el grup de pop-rock basc Ken Zazpi hauria plenat dissabte passat el Palau Sant Jordi de Barcelona i al dia següent tots els diaris en parlarien. Com que vivim en un Estat anormal ple d’odis i prejudicis, Ken Zazpi va actuar en un plaça xicoteta de Vic, en un concert programat pel Mercat de música viva. Si visquérem en un Estat que assumeix plenament la seua diversitat lingüística en igualtat de condicions i oportunitats culturals, Ken Zazpi actuaria en tots els festivals importants de pop-rock independent, sonaria en les radiofòrmules i esclafaria amb arguments els hits de molts grups mediocres que ens avorreixen actualment. El seu últim disc, Argiak (2007), s’escoltaria després del Viva la vida de Coldplay i a ningú no li estranyaria, i a més d’un li agradaria més el grup basc per la proximitat de la temàtica de les lletres.

He trobat un article a El Diario Vasco (allà són molt més coneguts, clar!) on els comparen amb el grup de Chris Martin, “Euskoldplay” titula aquesta crònica: “podría pasar (Eñaut, el cantant) por el Chris Martin de Gernika o el Bono (U2) de Urdaibai.” Un poc agosarat, però com que vivim on vivim tampoc sabrem mai fins on podrien arribar amb els mateixos mitjans.

Una cosa tinc clara, si Ken Zazpi cantara en anglès serien reconeguts, admirats i grupifornicats dins i fora d’Espanya, però canten en basc, una llengua que sona igual o millor que l’anglès però que no està present en els mitjans de comunicació, i que identifica un país dimonitzat, maltractat i utilitzat, que rep hòsties diàriament per part de tots els bàndols.

Collons, la música és universal! La majoria no pillem les lletres en anglès a la primera, però en canvi una melodia pot enganxar-nos amb dos compassos! o és que els palurdos que voten la llista de Los 40 entenen la lletra de Rise up, d’Yves Larock? Qui collons és Yves Larock? Què fa aquesta puta merda de cançó en el número 2 d’una llista d’èxits? Val, Los 40 no és un bon exemple…

El Canto del Loco tenen sort que Ken Zazpi no puga tindre les mateixes oportunitats que ells. No només perquè els peguen mil patades musicalment parlant, sinó perquè el cantant, Eñaut, està com un tren i li furtaria totes les grupis Dani Martín.

Ho tenen tot per a triomfar, però malauradament s’hauran de conformar amb fer-ho a “petita” escala, i jo que ho gaudiré!! m’estalviaré hores de cua per entrar als concerts i nervis davant de l’ordinador per comprar les entrades per Tick Tack Ticket… tot té el seu cantó positiu.

Ez nau izutzen

Noizbait

Olatuz Olatu

Gernikan