Hui és 9 d’Octubre, la Diada Nacional del País Valencià. Tal dia com hui l’any 1238 el rei Jaume I va conquerir València, pocs mesos després va donar-li els Furs i es proclamava així la fundació del nou Regne de València. Ja fa 6 anys que no ho celebre, perquè a València és festiu però ací m’hauria de demanar vacances a la feina, ho enyore. El 9 d’Octubre ho celebra tothom, té certa gràcia que el govern de Rita/Camps ho celebre, saben qui era Jaume I? saber-ho ho saben, això és el més fort.

El 9 d’Octubre es divideix en dos: Pel matí els blaveros es reuneixen a la plaça de l’Ajuntament amb les seues reials senyeres i les seues enganxines del pal “No mos fareu catalans”, “No mos furtareu la paella”, entre altres acudits. És complicat d’explicar, és tot tan ranci, tan pepero, tan valencianoespanyolista, antivalencianoprogressita i per descomptat anticatalanista. Alguna vegada hem anat a cotillejar i a riure, perquè fan riure de lo patètics que són. Però hi ha molts, i això alhora fa por.

Per la vesprada es canvien les tornes, la Comissió 9 d’Octubre, formada per associacions culturals, sindicats, i partits polítics progressistes, organitza una manifestació cívica pels carrers de València en defensa de la llengua i la cultura. El lema de 2008 és “Pels nostres drets, pel nostre país”. No és fàcil, el govern sempre intenta boicotejar la marxa d’alguna manera, enguany ha organitzat un acte paral·lel en una part del recorregut que sempre ha dibuixat aquesta manifestació, supose que l’hauran variat…

És una marxa reivindicativa, festiva i pacífica, però hi ha tensió a l’ambient perquè, recorde, hores abans els blaveros estan rondant pel mateixos carrers. Els últims anys quedava amb els 4 amics del rollo per dinar a València i així després anar cap a la mani. Recorde un any que vam veure un blavero cap rapat amb un bat de beisbol, crec que ens buscava! no és habitual… L’any 2001 un amic meu va acabar al calabós de la policia nacional, però això és un altre post…

El meu amic Pau Alabajos ha fet una cançó sobre aquest dia que el descriu a la perfecció:

VALÈNCIA, 9 D’OCTUBRE (Teoria del Caos, 2008)

Sonen les dolçaines
en el carrer Sant Vicent,
més de quinze-mil persones
volen fer sentir la veu.
Les paraules cobren força,
hem fet nostra la ciutat,
ja s’enlairen les banderes
per damunt dels nostres caps.

Missatges d’esperança
en els càntics de la gent,
el futur és patrimoni
de qui creu en el present.
És tan fàcil contagiar-se
de l’eufòria dominant,
bastirem els nostres somnis
sense por a flaquejar.

És València, 9 d’Octubre,
no podran fer-nos callar,
cridarem amb tantes ganes
que l’asfalt tremolarà.

Caminem com sempre,
avançant contracorrent,
la revolta és quotidiana
i n’hi ha molta feina per fer.
Salvarem tots els obstacles,
és qüestió de voluntat:
construirem una utopia
amb les nostres pròpies mans

Redreçarem la història,
mamprendrem un nou camí,
girarem la vista enrere,
lluitarem contra l’oblit.
Aprendrem de les errades
que hem comés en el passat,
escriurem en les façanes
que estem farts de claudicar.