L’he vist i m’ha agradat, ho reconec públicament. Els que em coneixen no s’hauran d’estranyar gaire, saben que sóc una gran fan de Grease i els musicals de cançons backstreetboyístiques … i HSM no és una altra cosa que la versió Disney (puritana!) de l’institut Rydell de Danny Zucko i Sandy Olsen.

He de dir que ha sigut un accident, hui m’he alçat a les 10, m’he preparat l’esmorzar i he fet un zapping per trobar la mítica sèrie de sirenes d’Antena 3, H2O Just add water, però de sobte he reconegut al xiquet guapet que anuncia High School Musical 3 en alguns pòsters publicitaris del metro de Barcelona. A cuatro feien la primera i m’he enganxat ràpidament, Troy Bolton (Zac Efron), el iogurin buenorro líder de l’equip de bàsquet que li agrada cantar però que ningú ho sap, Gabriella Montez (Vanessa Hudgens), la buenorra empollona nova a l’institut que també li agrada cantar, Sharpay, la rossa tonta que es veurà superada per la nova del cole, etc etc etc. Una retafila de tòpics d’institut yankie, un darrere de l’altre, enllaçats amb cançons redolces de coreografies multitudinàries.

Cada pel·lícula té el seu moment, i a mi les d’aquest tipus em fan passar el matí d’un dissabte plujós meravellosament. Això i que m’agraden els iogurins que traspuen virginitat pels porus de les seues imberbes cares. I si canten, encara més.