Com dirien els conyàs de Presuntos Implicados… uuuhhh como hemos cambiadoooo….!

El cap de setmana vaig baixar a Paiporta como cada mes per a veure als meus pares, però el dissabte vaig quedar per sopar amb 3 amics del cole, Ana, Miquel i Alberto, dels pocs amb els quals encara mantinc relació. Vam veure perdre el Madrid i guanyar el Barça en pantalla gegant, la nit era prometedora, encara més perquè Miquel és del Madrid i Alberto del València (propera víctima?). Després de sopar vam anar al concert del grup ska Low Moscow, on toca el germà xicotet de Glòria i altres xics de cursos anteriors al nostre. Per cert, són genials en directe!

Quasi tot el cole estava allà, majors i menuts. És curiós, jo als menuts els recordava de metre cinquanta, imberbes i virginals…, i no només tenien barba i eren més alts que jo, sinó que més d’un havia passat la barrera del petitsuise per a convertir-se en un vertader iogurín, o siga un rompebragas en tota regla. I és que 6 anys són molts anys… fins i tot a algun li havia donat temps de quedar-se calb.

Jo tampoc me quede curta, no m’ha eixit barba ni he crescut un sol centímetre en estos 6 anys, però hi ha tres factors clau que van fer que més d’un no me reconeguera de primeres: alguns quilets menys (per a trauma infinit de ma mare), tractament satisfactori contra l’acné (I love roacutan!) i cabell molt més curt. En definitiva, que estic feta tota una marquesa, i això pa els guaperas del poble que s’han tornat llejos i/o calbs no ha de ser fàcil ;)