cagarrines
… és el que patisc habitualment les hores prèvies a un Barça Madrid. No importa que el Barça li trega 9 punts a la lliga, és irrellevant que el Madrid faça pena i tinga mig planter lesionat, en el fons aquest partit s’abstrau de tot context i es juga en una bombolla aïllada de destitucions, ratxes golejadores i merengues acabats.
També he de dir que les meues deposicions inconsistents no impedeixen que també crega que li podem fer un carro de gols als maleïts mandrils, crec que ara mateix, en condicions normals, li podrien caure fàcil cinc gols. Llàstima que el Barça Madrid no es dispute mai en condicions normals, és per naturalesa un partit anormal i provoca en mi una bipolaritat que durarà fins que s’acaben els 90 minuts. Sempre i quan no anem 3-0 al minut 20 de partit, rememorant el que li vam fer als veïns dels madridistes.
Quins nervis! ben pensat són cagarrines de neguit, a vegades abans d’un partit he desitjat poder agafar un comandament a distància gegant i passar a velocitat x24 el temps per saber el resultat sense haver de patir, això efectivament li trauria tota la gràcia al partit de futbol, de fet no hi hauria partit… però creieu-me, haguera pagat molts diners per poder-ho fer al minut 70 de la final de la Champions de París. A posteriori m’alegre de no haver-me perdut ni un sol minut d’aquell partit (ais).
Enyore el 0-3 al Bernabéu de l’any 2005. Somie amb un Messi emulant Ronaldinho i un Eto’o emulant-se a si mateix. I propose que conviden al Camp Nou al senyor del bigoti que aplaudia al Gauxo per animar el cotarro.
Me’n torne al lavabo.
P.D. Chelsea, Inter, Arsenal… però que és això?
8 comentaris a “cagarrines”
No hase falta desir mas
pd. tira de la cadena
;)
Marquesa, he caigut al teu bloc ben de rebot i, noia, m’agrada molt. El seguiré, t’ho asseguro!!!
Salut tinguem
Tu ets de les meves…flipo amb el 6-0 de la Ruth o els qui ja es veuen celebrant la “manita”. Mira, ojala!, però jo aquests blancs els he vist revifar masses vegades: sembla que ningú se’n recordi de fa dos anys, on venien tocats a punt de perdre la lliga i gràcies en part al partidàs d’Oleguer vem acabar empatant a 3 al darrer minut. la resta tothom la sap: els gols de Sobis i Tamudo, la fi del Ronaldinho’s Team…cautela!
Mira: http://www.yo-ya-lo-dije.blogspot.com/
És que no hi ha manera, els culers sou així… Mira com són de xulos els madrilenyos que si fóra a l’inrevés portarien tota la setmana parlant de la golejada històrica que “se avecina”. Però no, l’altre dia a TV3 recordant el 4-1 del Bernabéu de la temporada passada… Collons!, això és massoquisme i la resta favades! Els altres s’ho tenen tan cregut que de tant en tant els cau una “pedrea”…
Salut!
Ja tenim mes detalls.. segons el Tomàs Molina (el de veritat)… pluja molt freda per dissabte ;) brrr
…niiiiit fredota, plujossota… :P
Genial! trucarem a Belleti per a fer-ho més èpic encara jeje
Ep noia!
vam patir però… mira!
Salut tinguem
Fes un comentari: