Working on a dream

Ja el tenim ací una altra vegada… uf… que pesat!! i com ens agrada… açò vindria a ser la meua relació amb l’amic Springsteen. Quan no hi és el trobe a faltar i quan torna exclame “com?! una altra volta?!” i és que aquest home té incontinència musical. El títol del disc, Working on a dream, podria haver sigut perfectament Yes we can o Obama me pone, perquè el Bruce i el seu nou treball han estat íntimament lligats a la campanya electoral del nou president dels EUA. I a mi em sembla bé que els artistes es mullen, sobretot si hi ha en joc la possibilitat de canviar un poquet les coses a yankilàndia.
The Rising – The Obama Inauguration Concert
M’ha agradat molt Good Eye, la més rockera del disc, m’ha recordat àlbums del segle passat. My lucky day i What love can do són animades i prometen en directe, m’imagine la gent cridant-les a l’uníson, ooOOOooohh. This life, Surprise, Surprise i The queen of the supermarket són cançons lalalà per oblidar, però no serà fàcil, sobretot per aquesta última… The queen of the supermarket!! pensava que mai podria superar Girls in their summer clothes (Magic, 2007) però aquest home és un crack i no té límits!
I’m in love with the Queen of the Supermarket
Though her company cap covers her hair
Nothing can hide the beauty waiting there
The beauty waiting there
que catxondo el tio!! l’humor ajudarà al món a superar la crisi, com es nota que és col·lega d’Obama. Per últim The Wrestler, que es va endur merescudament el globus d’or a la millor banda sonora per la pel·lícula que porta el mateix nom. Cançó de guitarra i veu, d’encenedor i llagrimeta com feia temps que el Bruce no ens oferia.
Ara a esperar les dates de la gira i pregar perquè els rumors que anuncien l’absència de Barcelona en la llista de ciutats europees no siguen certs. Trobe que anar a Valladolid o Benidorm és cosa de triunfitos de producció espanyola (amb tots els respectes!) i no de màsters de l’univers, però… qui paga mana, rumoreee rumoreeeeee.
Ampliació: Els rumors es van confirmar poques hores després d’haver publicat aquesta entrada, les ciutats escollides (de moment) són: Bilbao, Benidorm, Sevilla, Valladolid i Santiago de Compostela. Més informació a Point Blank.






2 comentaris a “Working on a dream”
Sembla ser doncs, que Bruce és l’últim entre els últims (potser Bono tb hi cabria, encara que el veig francament desmillorat). Després d’ell, el buit més absolut ocupat per Aguileras (Cristina, no Sònia), Spears i RIhannas…jo quan més hi penso més enyoro en Llach, tu!
No em preguntis com he arribat fins aquí perquè no ho sé…però felicitats pel bloc!!
Fes un comentari: