Mercenaris
El temps ha aconseguit que llegir l’entrevista de Figo a El País no desperte la fera. Crec que he sigut de les poques culés (l’única?) que no el va odiar, que no he sigut capaç d’insultar-lo amb sentiment… el que va fer va ser tan fort, tan brut, tan lleig, que no vaig reaccionar, em va fer mal, no m’ho creia, però alhora vaig sentir llàstima i me’l vaig creure després quan va dir que ell realment no volia marxar, però els diners de Florentino…
No el perdonaré mai, però no puc esborrar de la memòria els bons moments que ens va donar i precisament per això no té nom el que va fer. Encara em sobta veure’l vestit de blanc si em trobe alguna fotografia amb la samarreta merengue però després ho pense i m’adone de que va jugar el mateix nombre de temporades al Barça i al Madrid, cinc. Crec que després d’això ja no em sorprendrà si ens traeix un jugador estimat, estem vacunats, i me la pela si Messi es besa l’escut de la samarreta.
Sempre recordaré l’any 1998 quan el Barça va venir a València per jugar un partit de lliga i Ana i jo vam arribar a l’estadi dos hores abans. Figo i Luis Enrique vestits amb americana parlaven pel mòbil al mig del camp. La gespa i les reixes de Mestalla que anys després van retirar per normativa UEFA ens separaven dels nostres ídols. “Venga Ana, a la de tres. Una, dos y tres… FIGOOOOO!!!!!!!” i Figo ens va fer veure amb un gest que quan acabara la conversa vindria a signar-nos les gorres que portàvem. Vam tremolar només per això, i després va vindre i ens les va signar i el partit es va acabar per a nosaltres abans de començar. Tontes perdudes, teníem 14 anys.
5 comentaris a “Mercenaris”
el temps cura totes les ferides, recordem que el mític Zamora, després del Barça va visitar les porteries periques i merengues.
Amb el pas dels anys Figo serà recordat com un gran jugador que va vestir la nostra samarreta (cosa que de vegades oblidem, traïts pel dolor) però mai estarà a l’Olimp d’altres idols “mercenaris” com Luís Enrique.
Mira…jo ja l’estic començant a perdonar!
no volia dir-ho tan clarament, però crec que jo també.
Jo ja l’he perdonat.
figo va fer una aposta de poker de baix risc, semblava que ho tenia tot a favor, però va pedre per circumstàncies del joc…
si jugues, pots perdre… i ell va perdre. va anar al Madrid, i ja que hi anava, va aprofitar per seguir demostrant que era dels millors del món.
jo sempre el portaré al cor, per molt k me’l trenqués, i fes que em quedés pàlid el 1r dia que el vaig veure de blanc…
de fet, el 1r dia que va tornar, posaria un ditet al foc que vaig ser dels pocs a aplaudir-lo quan es va mencionar el seu nom per tot l’estadi… no vaig aconseguir que em caiés malament… em feia ràbia que no estés amb nosaltres i poc més…
vaya cosas…. y como de recuerdos va la cosa…..
a qué no sabes quién es mi nueva monitora de spinning??
Vanesa!!!! jajajaja q fuerte!
sigue igual de rubia de bote y …….. (morenote)
Fes un comentari: