dos exemples
1. A l’Àfrica moren diàriament més de 6.000 persones a causa de la SIDA. Molta gent es deixa la pell per tal d’aconseguir que el preservatiu es normalitze com a mètode per a prevenir-la i en països com Uganda i Senegal les dones cada volta exigeixen més l’ús del condó en les seues relacions sexuals. I arriba el Papa i els hi diu que posar-se la gometa agreuja la propagació de la malaltia, que l’única eixida que tenen és cascar-se-la. A banda de mentider és un delinqüent, i si un sol contagi de SIDA es deu a aquestes paraules l’haurien d’empresonar.
2. Ara resulta que la humanitat està en perill d’extinció i no se m’havia informat, que un ésser superior està destruint el nostre habitat i ens està impedint reproduir-nos amb normalitat. Tampoc sabia que es fa cacera furtiva de persones, ni que es pengen els nostres caps en una vitrina de trofeus. Cabrons! i jo sense saber-ho! És per això que demane des d’ací que s’invertisca més en la protecció de la nostra especie i menys en la conservació del Linx.
Cada dia em costa més ser simplement atea i no ser antireligiosa.
4 comentaris a “dos exemples”
Doncs jo, que vols que et digui, estic amb el Papa. De fet, em sembla que les seves paraules estan considerades infalibles, així que no pot equivocar-se i cal fer dogma de fe dels seus comentaris. Descreguts que sou tots, coi!
En quan a la campanya…només puc dir que ha estat desafortunada la comparació, cert! però que de vegades també em deixo impressionar per la quantitat de manifestacions, comentaris, campanyes i demés sobre els drets dels animals i les poques que es fan per defensar persones, siguin o no nadons.
ehem…l’olor a ranci putrefacte dels vells és aberrant. Però clar, suposo que no m’agradaria trobar-me a la seva pell i olorar-me, amb un peu a l’altre barri ja!
La conya radica quan qui fa l’olor a mort té 50 anys…preocupant!
això no ho discutiriem pas! Vaig perl carrer amb ganes d’aniquilar el 85% de la població que em creuu, però no sé, demanar drets pels animals quan deixes morir de gana el veí del costat em sembla d’una hipocresia bàrbara, o com a mínim de manca de sentit comú.
òStia, nova actualització? m’estas donant feina avui!
el pitjor de tot són els extrems. Ni cal tornar-se boig salvant negrets, fet que està per damunt de les possibilitats d’un mortal comú (si bé, tots podem posar el nostre granet de sorra) ni cal convertir-se en adalid de la causa del salvament de la libèl·lula comuna.
No sé si som la pitjor espècie. Els animals no destaquen pas pel seu bon cor. Simplement som com ells, però amb dos dits de seny, que enlloc d’aplicar-los per a fer el bé els apliquem per a destrossar-nos amb més ganes si cap!
De fet, ja ho deia Hobbes “l’home és un llop per a l’home”. No hassse falta desssir nada más!
Fes un comentari: