Final de Copa 1998
M’he donat compte que només parle del Barça “últimament”… però és que la primavera arriba amb el desenllaç de totes les competicions! i la sang s’altera per tres: Copa, Lliga i Champions.
Ahir vaig saber que tindré una entrada per a veure la final de copa que enfrontarà el Barça amb l’Athletic de Bilbao el 13 de maig a Mestalla (València). La Copa no és la Champions ni la Lliga però a mi em fa molta il·lusió, sobretot perquè es repeteix l’escenari on vam aconseguir la última, i encara més perquè jo vaig ser-hi i era la primera vegada que veia el Barça en viu i en directe. Vaig començar fort.
Encara no sé ben bé com va aconseguir ma mare les entrades, però sé que no va ser fàcil perquè va decidir venir amb mi i no deixar-me anar amb una amiga. També supose que deixar a la teua filla de 14 anys anar a una final de futbol amb una amigueta no deu ser molt tranquil·litzador… .
Recorde estar molt nerviosa, més pel meu debut que per la importància del partit. Va ser un partit estrany, però èpic per tal i com van anar les coses. Ens van marcar molt prompte i Rivaldo va trigar molt a empatar. Recorde haver dit a l’inici del partit que no volia arribar als penals, 10 anys després a París no em vaig atrevir a pronunciar les mateixes paraules, per si les mosques.
Guarde molts records d’aquella final, teníem les entrades a tribuna i desitjava guanyar per a veure de prop els jugadors alçar la copa. A la mitja part vaig baixar fins a la primera fila i em vaig col·locar a sobre del tunnel de vestidors, va passar Hesp i em va xocar la mà amb el guant. En aquell moment em vaig emocionar, després vaig veure que s’escopia els guants durant tota la segona part i em va fer una mica de fàstic. Per sort al final va aturar el penal d’Escurza i vaig pensar que li havia donat sort, tonta! el va aturar amb les cames…
Ací vos deixe les dos úniques fotos que van eixir mitjanament bé de totes les que vaig fer (dos rodets), la càmera dels meus pares no era la bomba. Sortosament aquesta màquina va saber triar quines imatges havien de quedar per a la posteritat.









5 comentaris a “Final de Copa 1998”
que gran Ruud Hesp!!
Encara recordo els seus anuncis amb la marca de supermercats CAPRABO.
BRAVO CAMPRABO!!! ( amb la seva senyora al costat)
Hola!
Bon blog. Vinc des de l´enllaç de RAC 1.
Salutacions
Sílvia
Esperem que sigui un gran partit… i un gran resultat, com la darrera vegada! Salut,
ese FIGO????????!!!!
[...] vaig avisar en un post anterior que aquesta primavera la meua sang s’alteraria per tres, Copa, Lliga i Champions. (Per cert, [...]
Fes un comentari: