Feia molts mesos que havíem comprat els bitllets d’avió per a viatjar a Berlín pel pont de l’1 de maig. Volíem fer turisme però érem conscients que en aquelles dates es jugava la Final Four de l’Eurolliga de bàsquet… qui sap si el Barça podria arribar-hi? Aleshores no ho sabíem però aixina va ser. També érem conscients de que aquell cap de setmana es jugava el clàssic al Bernabéu… aleshores no sabíem que el Barça es jugaria 3/4 i mig de lliga… però aixina va ser. Tot això va convertir l’estada a Berlín en un viatge especial més enllà de l’atractiu de la pròpia ciutat, d’això ja parlaré en un altre moment.

Vista general del O2 World

Anar a una Final Four té els seus avantatges i els seus inconvenients. La putada principal és que pots perdre el primer partit i no arribar a la final, aquest va ser el nostre cas. Va ser una derrota dolorosa perquè crec que estava en les nostres mans guanyar el campionat i ho vam deixar escapar en 5 minuts. L’esport és així, el campió d’Europa acaba sent un equip el qual t’has passat per la pedra dos vegades aquesta mateixa temporada… que hi farem. L’avantatge és que vius l’ambient de quatre aficions diferents, els grecs del Panathinaikos i l’Olympiacos aconseguien que desviarem la mirada de la pista a la graderia continuament. Les seues cançons cridades a ple pulmó i les gesticulacions amb els braços són tan enèrgiques que fan por, no saps si ballen o es donen colps de puny, o les dues coses alhora. En qualsevol cas és molt emocionant veure-ho a una distància prudencial.

Seguidors del Panathinaikos

Per sort el futbol ens va donar una alegria al dia següent, i quina alegria! va ser commovedor viure el 2-6 a la Penya Barcelonista Berlín Culé. Sabíem que hi hauria molta gent perquè alguns mitjans catalans es van fer ressó de la possibilitat de vore el clàssic en la seu que té la penya a un alberg de la ciutat, però no ens imaginàvem que mil culés, els que havíem anat a la Final Four més els que viuen o estaven en aquell moment a Berlín, ens reuniríem en aquell edifici. Ens vam sentir tots molt a prop de Barcelona i vam convertir Ziegelstrasse en la nostra Rambla particular.

Penya Barcelonista Berlín Culé
(al segon 53 la marquesa cridant)

Ziegelstrasse després del partit