Carta a Calamaro (II) La reconciliació
Hola, Andrés
pocs homes al món poden dir que he deixat de banda el Barça per gaudir de la seua companyia, tu eres un d’ells. I no vaig aparcar un Barça Recre, no, vaig prescindir de veure com el Barça es classificava per a la final de la Champions en l’últim sospir… això és amor, Andrés! Arrere han quedat aquells dies obscurs on em quedava sense una entrada per a veure’t a Razzmatazz…

“Concert Calamaro” per Anna Pérez Agüera
La nostra vetllada a l’auditori va ser increïble, no creus? i sé que em perdonaràs que et deixarà tirat en mig d’un tango preciós per a sentir el final del partit a la ràdio. Va ser un recital memorable, quin recopilatori de cançons mítiques! Media Verónica, Me arde, Paloma, Copa rota, Estadio Azteca, Flaca… fins i tot els teus crits entre cançons, com d’haver-te pillat un colló amb la cremallera del texà, em van agradar. Resoltes les nostres diferències, espere que ens trobem prompte i em tornes la bufanda del Barça, que em sembla que en aquesta recta final de temporada la necessitaré.
Fins prompte,
Laia






Fes un comentari: