Carta a Calamaro (II) La reconciliació

7 de maig de 2009

Hola, Andrés

pocs homes al món poden dir que he deixat de banda el Barça per gaudir de la seua companyia, tu eres un d’ells. I no vaig aparcar un Barça Recre, no, vaig prescindir de veure com el Barça es classificava per a la final de la Champions en l’últim sospir… això és amor, Andrés! Arrere han quedat aquells dies obscurs on em quedava sense una entrada per a veure’t a Razzmatazz…

calamaro bufanda
“Concert Calamaro” per Anna Pérez Agüera

La nostra vetllada a l’auditori va ser increïble, no creus? i sé que em perdonaràs que et deixarà tirat en mig d’un tango preciós per a sentir el final del partit a la ràdio. Va ser un recital memorable, quin recopilatori de cançons mítiques! Media Verónica, Me arde, Paloma, Copa rota, Estadio Azteca, Flaca… fins i tot els teus crits entre cançons, com d’haver-te pillat un colló amb la cremallera del texà, em van agradar. Resoltes les nostres diferències, espere que ens trobem prompte i em tornes la bufanda del Barça, que em sembla que en aquesta recta final de temporada la necessitaré. 

Fins prompte,

Laia

Bookmark and Share
Aquesta entrada ha estat publicada per mi mateixa exactament el dijous, 7 de maig de 2009 a les 10:36 am. Seria genial que feres un comentari, però compte amb el que escrius perquè com et passes un pèl et treuré tots els títols nobiliaris que tingues.

Fes un comentari:

(opcional)