maig de 2009
Ja vaig avisar en un post anterior que aquesta primavera la meua sang s’alteraria per tres, Copa, Lliga i Champions. (Per cert, vos heu adonat que per culpa del Crackòvia mai més podrem canviar l’ordre dels títols? a veure: Champions, Copa i Lliga… veus? queda fatal). Aquest mes de maig mai viscut abans per la meua persona i, quin gustet dóna dir-ho, mai viscut abans per cap aficionat al futbol del món mundial(*), ha fet que algunes cosetes de la meua vida s’aturaren de colp, una d’elles aquest bloc. No penseu que això és el més greu, al maig també m’havia de treure un queixal, canviar-me de gimnàs, estudiar anglès, fer la declaració de la renda, depilar-me, … i per culpa del Barça em vaig convertir en una càries gorda i peluda perseguida per Hisenda. Eh, però hem guanyat el triplet i jo vaig ser allà amb queixal, pèls i el cul fofo.
Mestalla, final de la Copa
Com diria un bon amic, aquest any no he tingut una flor al cul, sinó un jardí botànic, perquè aconseguir entrades per a la final de València va ser emocionant, per a Roma increïble, i tornar de tots dos viatges amb la satisfacció d’haver guanyat, un somni fet realitat. M’estic posant tendra. Moments efímers complicats de pair, precisament perquè tot és molt intens i passa volant i el meu cervell no és capaç de capturar tots els fotogrames i retindre tots els sentiments. Per això quan acaben les celebracions arriba la davallada física i mental que tampoc et deixa reprendre totes aquelles coses que havies deixat a mitges, els pèls continuen creixent, el cul gairebé t’arriba a l’alçada dels genolls…
Olímpic de Roma, final de la Champions League
No explicaré ara detalls dels viatges perquè ja faig tard, faria un post de 50 paràgrafs i em fa mandra, a més a més, espere poder penjar a mig termini dos vídeos amb imatges de València i Roma… així que…
arrivederci!
(*) Nota per a repel·lents: ja sé que el Barça no és l’únic equip al món que ha guanyat un triplet, nye nye però puc dir, amb l’objectivitat que em caracteritza sempre que parle del Barça, que cap més equip ho ha fet jugant d’aquesta manera tan excitant, que si després de cada partit haguera potabilitzat els litres i litres de baba i altres fluxos corporals que rajaven del meu cos hauria acabat amb el dèficit d’aigua a l’Àfrica.(**)
(**) Això no té res a veure amb cap jugador del Barça.(***)
(***) La majoria de vegades.






3 comentaris a “maig de 2009”
T’he dit que a Roma m’ho vaig passar genial? :p
València va se molt divertit, però Roma irrepetible!
I l’any ve, en Ave al Bernabeu! ^_^
jajajajaja! una crònica digne del millor picantón…tremendo el barrejar coses mundanes com els pèls amb la grandesa culer d’aquest 2009…un post per emmarcar!
Però..t’has tret ja el queixal o no???
Fes un comentari: