Poc m’hauria imaginat el dia que se’m va passar pel cap la possibilitat de visitar el poble d’Andrés Iniesta que seria un viatge tan emocionant. Suposava que arribaríem i en cinc minuts hauríem visitat la nova casa del crack, situada al número 1 del carrer que porta el seu nom, i amb una mica de sort trobaríem obert el bar-museu del seu avi… i arreando txim pam pum.

… vam arribar a Fuentealbilla cap a les 12 del migdia, abans d’aparcar al centre ens vam fer la foto de rigor amb el cartell de l’entrada al poble. Vestits els tres amb la samarreta del triplet no va fer falta que preguntàrem a ningú, “Buscáis la casa de Andrés?”, un senyor d’uns quaranta anys i la seua mare ens van indicar molt amablement on estava la casa d’Iniesta i el bar del seu avi. El Bar Luján el vam trobar tancat, ja no funciona com a bar sinó com a penya-museu del jugador, aixina que ens vam dirigir cap a la nova casa d’Iniesta. Un parell de fotos i enfilem cap a un bar amb terrasseta per a refrescar-nos, hi havia força gent del poble i també un grup de culés d’Hospitalet que havien fet parada a Fuentealbilla de camí a Cadis. Allà ens vam retrobar amb el senyor que ens havia donat instruccions abans i amb la seua mare. Van resultar ser una parella encantadora. La mare estava visiblement emocionada pel fet que haguérem vingut expressament des de Barcelona i no va poder resistir la temptació d’informar-nos que l’home de la camisa vistosa i ulleres de sol fosques que hi havia assegut a la barra era… José Antonio Iniesta, el pare d’Andrés.

Però no només això, la nostra nova amiga també va tenir la necessitat imperiosa de comunicar-li al senyor Iniesta de la nostra presència!: “Se lo voy a decir”, s’alçà de la cadira i anà cap a ell, “Esos tres del Barça han venido desde Barcelona”, i el senyor Iniesta va prometre saludar-nos més tard. Vam xerrar una estona més amb la senyora emocionada i el seu fill, aquell home va resultar ser el regidor de cultura de Fuentealbilla, llicenciat en física nuclear i ex treballador de la NASA, la història començava a fregar la ciència ficció.

Nosaltres amb el pare d’Iniesta, el senyor José Antonio

Tal i com ens havia promés, Iniesta pare va venir a saludar-nos a nosaltres i al grupet de l’Hospitalet. De seguida ens vam adonar que és un home obert i simpàtic que li encanta explicar anècdotes i històries del seu fill i del Barça, no hi ha dubte que n’està molt orgullós. Vam posar tots els temes d’actualitat sobre la taula: l’eixida d’Eto’o, l’arribada d’Ibrahimovic, la lesió d’Iniesta, la final de Roma, … Quan ja s’acomiadava vaig preguntar-li si seria tan amable d’ensenyar-nos el Bar Luján del seu sogre, el santuari d’Andrés Iniesta, va consultar-ho amb una trucada i ens va portar encantat. El Bar Luján és la meca de Fuentealbilla, totes les parets estan plenes de pàgines de diaris on Iniesta ha aparegut des de xicotet, i també hi ha un mural amb fotos d’Andrés a totes les categories del Barça. Els pels de punta.

Interior del Bar Luján

Allà vam reprendre la conversa amb el senyor José Antonio, era surrealista estar parlant tranquil·lament sobre Iniesta i el Barça amb el pare de la criatura, ell tenia molta més informació que nosaltres i no li va importar confessar-nos un parell o tres off the record ben suculents. Quan el grupet de l’Hospitalet va marxar ens vam quedar el tres parlant amb ell rodejats de retalls de premsa i fotografies. No exagere quan dic que ens va retindre més d’una hora allà dins parlant del seu fill: detalls de quan va marxar del poble, detalls de la relació que tenen amb Guardiola… només té paraules bones per al tècnic.

Interior del Bar Luján

Ja passaven dos quarts de tres, algú li havia fet tres o quatre perdudes al mòbil, crec que la dona devia esperar-lo per a dinar des de feia estona. Ens vam acomiadar, “Un placer, de verdad”, i quan ja ens dirigíem cap al cotxe ens preguntà: “Habéis visto la piscina?” Es referia a si l’havíem vist fotografiada al diari? havíem llegit que en el fons hi havía dibuixat l’escut del Barça… evidentment era una invitació per a veure-la. Ens vam mirar incrèduls, li vam dir que no calia, que això ja era massa… però ell va insistir. La descripció de la casa la trobareu aquí, la descripció de la meua cara entrant per aquella porta no, però devia ser espectacular. Detalls del Barça per tot arreu, si Iniesta un dia marxa del Barça, tidran una feinada de por per a esborrar-ho tot.

De tot el que ens va explicar el senyor José Antonio em quede amb la narració de la lesió d’Iniesta el dia del Vila-real a casa, amb la reacció de Guardiola i tot el cos tècnic i mèdic, amb la convicció d’Iniesta de jugar la final de Roma tot i la negativa contrastada per diversos metges… eres molt gran Iniesta!! Iniesta fill i Iniesta pare.

Gràcies José Antonio. Visca Fuentealbilla!