Ahir vaig fer una cosa que volia fer des de feia molt de temps, comprar-me una Barbie. Quan era xicoteta n’havia tingut unes quantes, no penseu que volia reclutar un exèrcit de Barbies per a conquerir el món, el que passa és que totes acabaven morint de la manera més cruel, devorades per alguna de les meues gosses assassines de nines rosses i boniques. Membres amputats, cares desfigurades… el més proper a la guerra que jo havia conegut fins aleshores.

Aparador de la botiga de Barcelona

Tret de quan moria dolorosament, a la meua Barbie no li va faltar mai de res. Crec que el meu avi hauria volgut tindre un net i sempre em regalava llanxes i cotxes teledirigits, la meua Barbie estava súper contenta perquè podia pillar el cotxe des de l’habitació fins a la piscina i després prendre el sol estirada a la llanxa tot el dia… . Però la seua vida no sempre era fàcil, a banda d’esquivar animals gegants que volien berenar-se-la, alguna vegada havia hagut de prostituir-se per a poder seguir amb la seua vida de festes en la piscina i cotxes amb control remot.

Mira que felices elles!

Ahir van cicatritzar totes les ferides del passat, jo i Montsinya vam visitar la primera Barbie Store d’Europa, s’inaugurava ahir mateix a l’Illa Diagonal de Barcelona. Montsinya de xicoteta havia tingut una Darling cutre que segurament portava els ulls i els llavis pintats com una guarrona fursia, havíem de fer alguna cosa!

Per cert, ara quan les despulles vénen amb calces incorporades a la pell que no es poden treure, comencen per esborrar-te els mugrons i acaben posant-te un cinturó de castedat. Que vida cruel, rubia!

La meua ja ha fet un amic, al principi estava un poc acollonat