Quan era xicoteta els meus pares em portaven a les festes de Torrevelilla, el poble de mon pare. Tinc la imatge del meu avi mirant corridas de toros a la tele, jo passava de llarg, em feia pena i fàstic. Aleshores jo pensava que els toros eren cosa de iaios, de gent d’una altra època que no havia pogut estudiar, anar al cinema o al teatre, d’analfabets.

No podia estar més equivocada, el major desengany me’l vaig endur en descobrir que una de les meues cançons favorites de Calamaro, Media Verónica, feia referència a un lance que fa el torero i que ell mateix defineix com “algo artístico” . Pel que jo sé, Andrés és un tio amb estudis i, tot i estar una mica perjudicat, no és un iaio. Com ell hi ha molts altres artistes i/o intel·lectuals protaurins reconeguts: Joaquin Sabina, Joan Manuel Serrat, Jordi Èbole, Mercedes Milà, …

Media Verónica, explicació de Calamaro

M’imagine que tota aquesta gent, i els amants dels toros en general, troben bella aquesta tradició, saben desxifrar una mena de coreografia en els moviments que fa el torero al voltant de la seua víctima. Em pregunte si ho veuen com la lluita final de Kill Bill vol.1 que jo trobe meravellosa. Si la resposta és sí, a més a més són capaços de passar per alt el patiment de l’animal que no ha triat ser la parella de ball del show, no ho entenc.

Multem la gent que maltracta als seus animals de companyia, sancionem aquells que abandonen a l’estiu el gos que han regalat per nadal, ens horroritzem amb la matança de foques al Canadà i les balenes a Dinamarca, però som còmplices de l’agonia que ha de suportar el brau, per què? perquè és tradició i les tradicions no se toquen.

Plaça Monumental de Barcelona (Santcer © All rights reserved)

Al Parlament de Catalunya he sentit discursos protaurins que apel·len a la llibertat per tal d’impedir l’abolició de las corridas. Ara tot es defensable sota aquesta premissa, però la llibertat té límits, no podem fer el que ens vinga en gana. De la mateixa manera que no som lliures per a apallissar el nostre gos, tampoc hauríem de ser lliures per a torturar un bou durant hores, per molt que al final acabe a la cassola.

Crec que mantenir i recolzar aquesta “festa” és un símptoma de retard social i moral. De la mateixa manera que altres tradicions han anat desapareixent perquè la societat avança (o hauria de fer-ho) cap a un món més tolerant i respectuós, també amb el medi ambient.

Pense el mateix del toro embolao, els bous a la mar i el toro de Coria, però si l’ésser humà és incapaç de respectar els seus propis drets, és agosarat pensar que considerarà que els animals en tenen.

Vinyeta de Forges a El País

Entrada relacionada: Corrida benèfica (25/02/2009)