Hui tothom em preguntava com estic després d’haver vist perdre al Barça 3-1 amb l’Inter en directe… doncs molt fotuda pel resultat però contenta per com va anar tot plegat fins que l’Inter va marcar el 2-1… En aquesta nova aventura que em tenia preparada el Barça han entrat en joc un volcà en erupció, conduir un BMW de sis marxes que s’engega amb un botó, viatjar 20 hores amb un desconegut ros d’ulls blaus, … què més puc demanar? un resultat favorable!

El diumenge van començar a anular-se vols a Milà, el meu amic Oriol, company d’altres batalles blaugranes a París i Roma, va decidir posar el cotxe de sa mare a punt pel que poguera passar. Dilluns el nostre vol encara no estava cancel·lat però havíem d’espavilar perquè era gairebé segur que no aniríem volant a Itàlia i no podíem esperar més temps.

Facebook, el Jordi busca entrades i jo companys de viatge

Feia uns dies s’havia creat un grup al facebook, Seguiment de les sol·licituds d’entrades per Milà, on es pretenia controlar el número de peticions que s’anaven fent en els tres dies que va estar penjat el formulari. Però, el núvol Kinton de cendra va fer que la finalitat d’aquest grup canviara radicalment d’un dia per l’altre, el mur es va convertir en un taulell d’anuncis de gent que oferia les seues entrades, gent que buscava entrades a última hora, uns buscaven una forma de transport fins a Milà, altres oferien lloc al seu cotxe… sense dubte el grup de facebook més útil del qual he format part mai!

L’Oriol i jo teníem els seients de darrere del cotxe buits i ens interessava portar a algú per a compartir despeses de peatges i benzina, així que ens vam oferir. El Jordi és el desconegut disposat a viatjar amb nosaltres durant més de 20 hores per a veure el Barça. Quan ens va trucar ja sortíem de Barcelona però vam fer mitja volta per a recollir-lo i es va ficar al nostre cotxe sense saber si érem uns psicòpates, uns fitipaldis al volant o uns alcohòlics sense punts al carnet de conduir… només sabia que érem culés i que faríem el que fera falta per a animar al Barça l’endemà al Giuseppe Meazza.

Giuseppe Meazza / San Siro

La història de com el Jordi va aconseguir les entrades també és bona. Va contactar amb algú que oferia les seues entrades a través del grup del facebook però, a més a més, li van encarregar portar-li dues entrades més a una noia catalana que estava d’Erasmus a Milà i que tampoc coneixia. La jugada li va eixir rodona perquè finalment aquesta noia li va poder oferir allotjament (nosaltres ja teníem un hotel reservat), no és bonic?

Jordi, Oriol i Xavi Riera, a Gol Televisión li va agradar la història!

La plaça del Duomo

I com aquesta història en devien haver moltes més perquè el nostre trosset de San Siro estava gairebé ple, i després del que ens havia costat a tots arribar fins allà, vam animar tan fort com vam poder fins al punt d’obligar als italians a xiular els nostres càntics. És una bonica història que de moment no té un final feliç, espere que el desenllaç de dimecres em faça recordar aquest desplaçament amb un somriure encara més gran.