Els amics de les arts en Privat
Li vaig prometre a un amic que faria una crònica del concert… aixina que ací estic, escrivint en una llibreta de quadres, recolzada en la tauleta del seient d’un Euromed camí de València. Són les 9.20 del matí, he dormit 3 hores i mitja però el que em falta de son ho compense amb felicitat. La sensació d’eixir d’un concert que ha superat les teues expectatives és comparable a eixir del Camp Nou després d’una victòria contundent on el Barça ha desplegat el seu millor joc d’atac: plenitud absoluta. Comentes les jugades de tornada a casa, com s’han passat la veu a l’espai d’una punta a l’altra de l’escenari, el fora de joc del Dani amb els “cocoteros” i el del Ferran amb “donar fe i les flors blaves”, escandalós! i què em dieu del gol “naturista” de l’Eduard després de la passada magistral del Joan Enric? li ha donat fet!.
Sembla que l’equip d’Els amics de les arts està molt ben avingut i això es nota al terreny de joc, es transmet al públic i et venen ganes de participar en les seues converses i convidar-los a una cervesa perquè continuen explicant-te noves jugades d’estratègia i anècdotes de vestuari.
No cabien tots en la mateixa foto!
Jo aprecie molt que els músics m’oferisquen un plus en directe i Els amics de les arts ho fan, t’expliquen històries sobre les cançons, reals, inventades o exagerades, però que fan riure. I si t’escolten comentar la jugada, és molt possible que et contesten, sobretot si toquen a la sala Privat de Mataró, estàs a primera fila i ni mig metre et separa d’ells. Tan propet que fa vergonya si per alguna d’aquelles et creues la mirada, però és íntim, és bonic!
Les Martes i Els amics de les arts
El concert d’ahir era especial, Els amics havien convocat un concurs al seu blog perquè una xica eixira a cantar amb ells la cançó que dóna nom a l’últim disc, Bed&Breakfast. Jo m’hi vaig presentar en un acte d’alienació mental transitòria però no vaig guanyar la votació popular. Això hauria fet que el partit fora encara més especial, debutar amb el primer equip!, però no em puc queixar, atrevir-se ja va ser un èxit per a mi, a vegades tenim ganes de fer alguna cosa però ens aturem perquè ens fa vergonya, pensem en què diran els altres, i quan aconsegueixes passar olímpicament de tot això et sents capaç de fer qualsevol cosa.
No vaig ser la Marta per un dia però si no ho haguera intentat no hauria pogut xerrar amb ells després del concert, comprovar que són tan simpàtics com sembla, explicar-los que no conec al Berto! que només ens seguim a twitter, i que sí, que tinc bons amics que em fan campanyes que riu-te’n tu del Yes we can. Tampoc hauria conegut a la flamant guanyadora, la Gemma, que és molt bonica i s’ho mereixia, ni a la Clàudia i la Clara, que estan pirades!. Per tot això ja va pagar la pena, sense dubte.
Bed&Breakfast dedicat
Txuuu txuuu, estic a punt d’arribar a València (m’he adormit entre paràgrafs…), ara uns dies pel País Valencià, Lisboa, tornada a Barcelona… i si tot va bé, el 6 d’agost anirem a Argentona a veure si aconseguim tres puntets més! Olelé, olalá, un shawarma amb tu és el millor que hi ha…
11 comentaris a “Els amics de les arts en Privat”
Que gran va ser el concert.. ahir mentre tornava també em van entrar ganes d’escriure-ho al blog. Provablement demà reobri el blog i tot gràcies al concertàs dels amics. Seguiu així (que sé que em llegireu aquí ;) )
tàctica perfecte, possessió altíssima, ritme de joc frenètic, innombrables ocasions de gol i la conjunció equip-afició espectacular!
si tots fóssim més simples i féssim el que ens ve realment de gust, possiblement seríe tots més feliços.
Ei Marquesa, una gran crònica d’una nit màgica. Et felicito, de veritat!
Marquesa, et felicito, llàstima de la Marta.
Gran corònica dle blog Laia, realment si va ser un concert màgic i especial.
Em va agradar olt coneixer a les Martes!
I les seves històries per explicar les cançons si que són bones, realemnt l’experiència de poder parlar amb ells no la canvio per res. Uns cracks!
Un petó molt fort Laia, a veure si hi ha sort i ens veieim a un altre concert.
Que vagi molt bé per Valencia!
Gran resum del concert, laia! Realment has ajuntat tot el més important i el més divertit. A mi també em va agradar coneixer a totes les Martes! Va ser una gran experiència i si t’haig de dir la veritat jo també a l’hora de presentar-me vaig dubtar, però després em vaig dir: si no ho fas te’n arrepentiràs! I sort que ho vaig fer!
A veure si ens tornem a veure!
Que vagi super bé per València!
Mai he estat un gran fan ni entès de la música, però que en cada cançó s’em quedés la carn de gallina, explica molt bé com em vaig sentir.
Al sortir li vaig comentar a la meva nòvia un parell de coses:
1- Tinc moltes ganes de plorar.
2- Després de ser del Barça i veure’l guanyar un Copa d’Europa en directe, assistir al concert del divednres al Privat de Mataró ha estat de les millors coses que he fet a a la vida.
(Ella va disfrutar tant o més que jo. Els dos ens han enganxat molt des del primer dia que els hem escoltat, suposo pel tema que joc sóc un Armengol i ella Marta jejeje…)
Jo no tinc la “oratòria literaria” que tens, però un cop més Laia gràcies per expressar tant bé el que vam sentir!
ostres xavi, estàs pirat!! doncs m’encanta haver anat amb tu a la final de la champions de parís i també haver-te trobat al concert! som companys d’emocions fortes! :)
Laia, magnífica crònica d’una nit molt especial!
només dir-te que llançar-me a grabar el vídeo no va ser fàcil, vaig tenir moments de dubte, però el resultat ensenya que no ens hem d’aturar davant dels “què dirà la gent”, ens hem de llançar per poder volar!
un petó enorme cap a València i espero que ens podem trobar en algun altre moment o concert!
Hola! Doncs jo m’he presentat per ser la Marta al concert que faràn dissabte a Figueres i espero passar-ho tan bé com tu i si és possible sortir a cantar, però ningú m’ha explicat com es fan les votacions perquè els meus amics em votin, ho diràn el dia abans de votar?
Hola Laia!
Hem agafat la teva crònica i l’hem afegit a la llista de cròniques del nostre blog!
També t’hem preparat un petit post especial mencionant-te i deixant un link al teu blog, que ens ha encantat!
“Sortiràs” el dimecres (hehe, ni que això fós la tele! :P).
Fins aviat!
Fes un comentari: