Noel Gallagher al Hammersmith Apollo de Londres. Credit: (Mandatory)

Que Oasis se separaren no va sorprendre a ningú, més d’un fins i tot devia preguntar-se: ah, però encara estaven junts?. El primer concert d’Oasis que vaig vore va ser l’any 2000 a Barcelona i sense Noel, havia deixat la gira per “desavinences” amb el seu germà… com aquesta hi havien hagut i hi haurien moltes més fins que l’any 2009 Noel deixà el grup definitivament, “simplement no puc treballar amb Liam ni un dia més”:

“It’s with some sadness and great relief to tell you that I quit Oasis tonight. People will write and say what they like, but I simply could not go on working with Liam a day longer.

“Apologies to all the people who bought tickets for the shows in Paris, Konstanz and Milan.”

28 August 2009 (oasisnet.com)

La veritat és que no he tingut temps de trobar a faltar l’essència d’Oasis, per molt que m’estime la veu de Liam i me pose el seu macarrisme desmesurat, Noel ens ha regalat un disc enorme, modern però amb la dosi remember when que em calia, amb cançons que te deixen petjada a primera oïda, i on es veu clarament (si no estava ja prou clar) el lloc que ocupava cadascun dels germans Gallagher al grup.

Anar a Londres a vore’l per primera volta en solitari ha sigut un gran encert, l’ambient era immillorable, imagineu-vos-ho, allà és un Déu, els anglesos l’adoren, adoraven Oasis i ara el veneren a ell. La mitjana d’edat superava la trentena i tothom vestia prou elegant, això em va fer patir al principi per l’ambient que hi hauria al concert. La gent va arribar força estona abans però no precisament per a vore els teloners sinó per començar a beure, bar ple, butaques buides fins 5 minuts abans de començar. Algun flipat imitava el look dels Gallagher, amb el monyo tapant-li les orelles i les ulleres de sol més de Liam. Després de la primera cançó vaig saber que m’havia equivocat amb això de l’ambient, eren anglesos elegants però borratxos, i totalment entregats. Les butaques eren inútils, no vam seure ni un minut.

Al meu voltant tothom se sabia totes i cadascuna de les cançons de principi a fi i les cantava a ple pulmó, incloses les del disc nou que no fa ni un mes que està al carrer, no cal dir-ho de les versions que va fer d’Oasis, l’auditori va embogir i jo encara més! crec que cançons com “(It’s good) to be free” i “Have the world away” no les havia sentit mai en directe. A “Don’t look back in anger” vaig acabar abraçada a una parella de gais (crec que en realitat es recolzaven en mi perquè no s’aguantaven drets de lo mamats que anaven) i els tres vam cantar i cridar birres amunt amb la llagrimeta, inevitable, espectacular. No puc fer més que esperar que no trigue molt a venir a Barcelona. Dream on!!

Llista de reproducció del concert a YouTube

(gràcies usuari a1999f!!)

Enllaç a la llista de reproducció.

Setlist del concert

(It’s Good) To Be Free (Oasis cover)
Mucky Fingers (Oasis cover)
Everybody’s on the Run
Dream On
If I Had a Gun…
The Good Rebel
The Death of You and Me
Freaky Teeth
Wonderwall (Oasis cover)
Supersonic (Oasis cover)
(I Wanna Live in a Dream in My) Record Machine
AKA… What a Life!
Talk Tonight (Oasis cover)
Soldier Boys and Jesus Freaks
AKA… Broken Arrow
Half The World Away (Oasis cover)
(Stranded On) The Wrong Beach

Bisos:
Don’t Look Back In Anger (Oasis cover)
The Importance of Being Idle (Oasis cover)
Little By Little (Oasis cover)