Ara som a l’autocar que ens porta d’El Chaltén al El Calafate escrivint aquest post a l’ordinador. Deixem aquest poblet de només 24 anys d’edat amb una mica de peneta ja que la gent és molt acollidora i el paisatge que el rodeja espectacular.

El Chaltén

Diuen que és la capital nacional del trekking, hi ha moltes rutes per fer i la vila es plena de muntanyers hippis amb motxilles enormes. Nosaltres el primer dia vam fer una excursió de 7 hores a Laguna Torre des d’on es veu el Glaciar Grande.

Glaciar Grande – Laguna Torre

Era la nit de cap d’any i vam anar a sopar al restaurant La Senyera, regentat per un català, en plan Miquel Calçada.

Sopar de cap d’any a La Senyera

El segon dia va ser més suau, vam pujar al Mirador de los Cóndores per a veure una panoràmica d’El Chaltén amb el Fitz Roy darrere. El Fitz Roy és la muntanya més alta de la zona, però és molt difícil veure-la perquè sempre queda tapada pels núvols. Aquell dia nosaltres no vam tenir sort, començàvem a pensar que era un mite i que la muntanya no existia. A la tarda vam fer una caminada curta per a vore el Chorrillo del Salto, un salt d’aigua molt bonic.

El Chorrillo del Salto

La tercera jornada vam contractar un xofer perquè ens portara fins al Lago Desierto per a fer una navegació. Des del vaixell es veien unes glaceres penjants molt boniques. A la tarda vam aconseguir que el Fitz Roy ens saludara, va ser l’únic moment en 4 dies.

Glacera penjant – Lago Desierto

Fitz Roy – El Chaltén

Hui hem fet una excursió de 4 hores a Laguna Capri, teòricament és un dels miradors del Fitz Roy però hui s’havia amagat una altra volta. Aquesta és una vista de la vall que es veu de camí a la llacuna.

Vall del riu Las Revueltas

Afegit 04/01/2010: La propera història… el Perito Moreno!! l’hem fet hui i… ua!! ja veureu les fotos. Fins a la propera!

Europa ja ha encetat el 2010! A El Chaltén són ara les 21.15h i encara no hem sopat. Aquesta localitat fou creada pels argentins per remarcar on queda la frontera entre el seu país i Xile. Té 500 habitants i en temporada alta (ara comença), arriba fins als 900 (és enano).

En el proper post ja penjaré més fotos de les excursions que farem aquí, de moment vos deixe aquesta glacerafelicitació i una foto del restaurant on soparem ara mateix. Com podeu vore ens sentirem una mica més a prop de casa!

Laguna Torre – Glaciar Grande

Restaurant La Senyera

Si agafeu un mapa del món, la ciutat que trobareu més al sud és Ushuaia. A aquesta zona del món se li diu Tierra del fuego, perquè els indígenes encenien fogueres per tal d’escalfar-se. També se li diu Fi del món, perquè més enllà d’aquestes illes només trobem l’Antàrtida.

El primer dia vam fer un passeig per Tierra del fuego, ens vam endinsar al bosc i vam arribar a la Badia Lapataia, on acaba la Ruta 3 que creua de dalt a baix Amèrica del Sud.

El segon dia vam fer una navegació pel canal Beagle per a veure la isla de los lobos (lleons marins) i la isla de los pájaros, en aquesta última hi ha una colònia de cormorans, una au que pot semblar un pingüí però que no hi té res a veure ja que pot volar i no té aletes.

Al vespre vam pujar un tros de la muntanya que hi ha darrere d’Ushuaia per tocar una mica la neu que queda durant tot l’any, el que no ens esperàvem era que ens nevara en ple estiu.

Ara ja som a El Chaltén, ens esperen tres dies d’excursions per glaceres i paisatges impressionants!

Ushuaia

Tierra del fuego

Isla de los lobos

Isla de los pájaros

Far Canal de Beagle

Muntanya nevada Ushuaia

Nevada

Sort que venim preparats!

La visita a la pingüinera de Punta Tombo supera totes les expectatives. És una colònia de més de 800.000 pingüins i el turista camina pel mig d’aquesta en molts trams del recorregut. D’una forma sorprenent, els pingüins han aprés a passar olímpicament de la gent que els observa.

En aquesta època de l’any les parelles de pingüins ja tenen un fillet crescudet, d’un mes i mig, que necessita menjar com una mala cosa. Per això un dels dos pares es queda amb el pollet, i l’altre se’n va al mar 4 o 5 dies per atiborrar-se de peixos i poder després vomitar-li el menjar al seu estimat pingüinet. Per tot el parc natural ens trobem cartells que adverteixen “Ceda el paso al pingüino” o “Zona de tránsito de pingüinos” perquè és molt important que puguen seguir el seu camí, cap a la platja o cap al niu, sense que ningú els moleste.

Després de Punta Tombo vam fer una navegació marina per a vore Tonines, són un tipus de dofí petit que li encanta perseguir embarcacions, ací teniu algunes fotos.

Rosegador xicotet

Pingüí refrescant-se amb el bec obert

Posant per a la foto

Veieu? “Ceda el paso al pingüino”

“Hola humana! sóc guapo, eh?”

Lleons marins segueixen la llanxa

Dofins saltant

Les tonines tenen el cap negre

Posta de sol a Puerto Madryn

Diego és el nostre guia de hui a Península Valdés i demà a Punta Tombo. És molt simpàtic i té el rècord mundial de “viste” per segon. El primer que hem visitat ha sigut una colònia de lleons i elefants marins. Ha sigut espectacular, per algun motiu que se desconeix, les lleones marines estan sortint de l’aigua per a formar els arens dels mascles molt tard, hi ha molts mascles i poques femelles i aquests estan molt nerviosos i no paren de barallar-se. Fins al punt que les poques cries que han nascut fins ara han mort aixafades per aquests bitxos de 350 kg que es mosseguen al seu voltant.

Al migdia hem dinat corderet, estava boníssim! l’he repelat i tot. Ací vos deixe algunes fotos de la fauna que em vist hui, demà toca la colònia de pingüins més gran del món i volem cap a Ushuaia, la tierra del fuego o fin del mundo.

Guanaco

Lleons marins barallant-se

Familiar de l’estrus

Xai

Xai

Carretera