Diumenge vaig visitar Tarragona per primera vegada i em va agradar molt. Però, aquí volia ensenyar-vos alguns objectes mítics de películes mítiques que s’exposaven amb motiu del Festival Internacional de Cinema de Tarragona. No és una sala molt gran però hi ha coses de llagrimeta… jo a cada pas feia un “ohhh!!” més sonor.

Pulp Fiction: ¿Lees la biblia, Ringo?

Pulp Fiction (carta del Jackrabbit Slim’s) / Fotograma

Mars Attack / Eduardo manos tijeras

Terminator II / Jurasic Park

Pesadilla en Elm Street / Batman

Gremlings II

També hi havia un casc de Darth Vader, una maqueta de la Estrella de la muerte, una careta de El planeta de los simios, el vestit blanc de Marilyn Monroe… si passeu per Tarragona no vos ho perdeu!

Més informació:
Exposició. Somnis de Ficció
Del 30 de Març fins el 2 de Maig al Palau de congresos de Tarragona.
www.festivalrec.com

Quan era xicoteta els meus pares em portaven a les festes de Torrevelilla, el poble de mon pare. Tinc la imatge del meu avi mirant corridas de toros a la tele, jo passava de llarg, em feia pena i fàstic. Aleshores jo pensava que els toros eren cosa de iaios, de gent d’una altra època que no havia pogut estudiar, anar al cinema o al teatre, d’analfabets.

No podia estar més equivocada, el major desengany me’l vaig endur en descobrir que una de les meues cançons favorites de Calamaro, Media Verónica, feia referència a un lance que fa el torero i que ell mateix defineix com “algo artístico” . Pel que jo sé, Andrés és un tio amb estudis i, tot i estar una mica perjudicat, no és un iaio. Com ell hi ha molts altres artistes i/o intel·lectuals protaurins reconeguts: Joaquin Sabina, Joan Manuel Serrat, Jordi Èbole, Mercedes Milà, …

Media Verónica, explicació de Calamaro

M’imagine que tota aquesta gent, i els amants dels toros en general, troben bella aquesta tradició, saben desxifrar una mena de coreografia en els moviments que fa el torero al voltant de la seua víctima. Em pregunte si ho veuen com la lluita final de Kill Bill vol.1 que jo trobe meravellosa. Si la resposta és sí, a més a més són capaços de passar per alt el patiment de l’animal que no ha triat ser la parella de ball del show, no ho entenc.

Multem la gent que maltracta als seus animals de companyia, sancionem aquells que abandonen a l’estiu el gos que han regalat per nadal, ens horroritzem amb la matança de foques al Canadà i les balenes a Dinamarca, però som còmplices de l’agonia que ha de suportar el brau, per què? perquè és tradició i les tradicions no se toquen.

Plaça Monumental de Barcelona (Santcer © All rights reserved)

Al Parlament de Catalunya he sentit discursos protaurins que apel·len a la llibertat per tal d’impedir l’abolició de las corridas. Ara tot es defensable sota aquesta premissa, però la llibertat té límits, no podem fer el que ens vinga en gana. De la mateixa manera que no som lliures per a apallissar el nostre gos, tampoc hauríem de ser lliures per a torturar un bou durant hores, per molt que al final acabe a la cassola.

Crec que mantenir i recolzar aquesta “festa” és un símptoma de retard social i moral. De la mateixa manera que altres tradicions han anat desapareixent perquè la societat avança (o hauria de fer-ho) cap a un món més tolerant i respectuós, també amb el medi ambient.

Pense el mateix del toro embolao, els bous a la mar i el toro de Coria, però si l’ésser humà és incapaç de respectar els seus propis drets, és agosarat pensar que considerarà que els animals en tenen.

Vinyeta de Forges a El País

Entrada relacionada: Corrida benèfica (25/02/2009)

vertele.com

Com a conseqüència de l’allau de mails, twits, comentaris al facebook, cartes, senyals de fum i morse que he rebut aquesta setmana, he decidit fer aquest comunicat oficial per a desmentir la meua participació en l’edició de Gran Hermano – El reencuentro que va començar dimecres passat. Hi ha més marqueses al món, molt més lletges i gilipolles que jo, com haureu pogut comprovar. La veritat és que jo estic esperant que em conviden a participar al reality La Tribu que rodarà Telecinco properament a Pandora amb el clan indígena Omaticaya.

Gràcies a tots pel vostre suport, sé que molts de vosaltres ja m’havieu votat, a mi i al trabolo que m’acompanya, com a parella favorita. Sou una mica cabrons per haver-me confós amb la petarda aquella.

L’altra marquesa / La germana de Marilyn Manson

He decidit fer un altre post d’Argentina per a rematar-ho amb el 10 de Messi que mola més. L’any que el Barça ho ha guanyat tot els culés ens mereixem fardar una mica pel món, i jo concretament explicar la reacció dels argentins que et pregunten d’on véns, i tu respons “de Barcelona” (somriure enorme a la cara).

La Bombonera

De la mateixa manera que pressuposes que a tots els argentins els agrada el futbol (i encertes un 100% de les vegades), els argentins pressuposen que si véns de Catalunya t’agrada el futbol i, a més a més, eres del Barça. Per mi cap problema, però no puc evitar imaginar-me un escèptic del futbol o un periquito en la mateixa situació. L’única vegada en tot el viatge on ens van preguntar si érem del Barça o de l’Espanyol va ser a la guixeta del Tour de Boca, el xic ens va explicar que una vegada un senyor de l’Espanyol s’havia emprenyat molt quan el van prendre per culé, normal.

top manta de gorres al carrer Florida (Buenos Aires)

Quan noten la teua predisposició a mantenir una conversa sobre futbol, el primer que fan és mostrar admiració per la temporada perfecta que ha fet el Barça, però en realitat on volen anar tots a petar és al “què li passa a Messi?”. Al principi em va sorprendre, què li passa? què és el puto amo, no? el taxista t’ho explica ràpidament: “Aquí lo matan. No siente la camiseta de la selección, no se echa el equipo a la espalda como hacia Maradona”. Ells creuen que estan cabrejats perquè Messi no juga igual de bé amb la selecció albiceleste però en realitat estan fotuts perquè la selecció argentina no juga com el Barça.

El millor jugador del món

A Buenos Aires són autèntics talibans, per sort fora de la capital “el problema es que no juega con Xavi y Iniesta” uf! començava a pensar que no hi havia cap argentí amb coneixements de futbol. De mica en mica veus que aquest odi visceral cap al nostre súperheroi està fomentat moltes vegades pels propis mitjans de comunicació que han de penjar-li el mort a algú. S’ho mengen tot Messi i Maradona, però els taxistes encara no s’atreveixen a baixar al pelusa del pedestal.

Jo els vaig dir que no es preocuparen, que si no el volien ja ens el quedaríem nosaltres a Barcelona per sempre més.

Últim dia a Buenos Aires i a Argentina, són les 17h i a les 22h agafem el vol cap a Madrid. Només arribar a la capital des d’El Calafate, vam fer un passeig per Puerto Madero, un barri remodelat fa tot just 20 anys. Ara està ple de restaurants i apartaments en els antics hangars del port. Fins i tot tenen un pont de Calatrava, quin tio més plasta.

Puerto Maderno – Buenos Aires

Ahir vam visitar el barri de La Boca i, per suposat, la Bombonera, l’estadi de Boca Juniors. Em va parèixer xicoteta però encantadora.

Caminito – La Boca

Record de Caminito – La Boca

La Boca – La Bombonera

Després vam córrer cap a la Plaza de Mayo perquè els dijous per la vesprada és quan Las madres de la Plaza de Mayo es reuneixen per a protestar silenciosament contra la impunitat que gaudeixen els segrestadors i/o assassins dels seus familiars durant la dictadura argentina. Són dones ja molt grans que no falten mai a la seua cita setmanal amb la memòria històrica.

Las madres de la Plaza de Mayo

Las madres de la Plaza de Mayo

Per a rematar el dia vam fer unes compres a una llibreria preciosa que es va obrir l’any 2000 on hi havia hagut un antic Ateneu, El Ateneo. Em vaig comprar 3 cds (originals!) de Calamaro, descatalogats a Espanya, i altres tres que estaven molt barats: 6 cds, 36 euros.

Llibreria El Ateneo

Aquest matí hem donat una volta pels carrers empedrats del barri Palermo viejo i hem enfilat cap a Monumental, l’estadi de River Plate, aixina ningú s’enfada… la veritat és que es nota que a River tenen molta més plata, o almenys això sembla després de comparar les instal·lacions dels dos clubs més importants de Buenos Aires.

Monumental

Fins aquí la nostra aventura pel sud d’Amèrica del Sud, marxem pensant que segurament hi tornarem algun dia!