És habitual trobar-se faltes d’ortografia en els cartells d’una falla, la majoria de vegades busquen escriure’ls amb una llengua 100% col·loquial, del carrer, i això dóna llicència per a escriure expressions tan valencianes com “pegar una ullaeta” o fer servir “en” on hauria d’haver un “amb” si estiguerem escrivint un text normatiu.
El que m’he trobat aquest any a la falla de l’Ajuntament de València està tan malament escrit que no puc pensar una altra cosa que no siga que ho han fet expressament. Aquesta falla està fora de concurs, finançada per l’ajuntament, aixina ens demostren la cura que tenen per la llengua, eixa llengua que consideren tan seua que busquen de totes les maneres possibles diferenciar-la del català.
Carregat de productes de la terra,
l’home
es torna satisfet,
per
això en nostra ciutat,
el campionat s’ha fet.
Pegant una ulladeta,
al
pòdium està el resultat,
guanyant la prova el pilotari,
que la paella ha tastat.
A tota la
família muntada al carro,
arrossega el cavall i el llaurador,
ja voreu com supera el moment,
i tots guanyen medalla d’or.
Esport
autòcton de nostra terra,
que s’adapta als temps moderns,
tirant avant i lluitant contra la crisi,
per a eixir dels inferns.
En l’esport hi ha un mal,
que a tots
dóna por,
és el
dopatge mal aconsellat,
per gents sense cor.
Dóna glòria admirar,
a esportistes que són d’or
que ixen triomfants de les sospites,
com el nostre gran Contador.
Encara que algú caiga,
o punxe una roda
corrent,
el company de carrera,
l’ajudarà sense cap condicionament.
Tots pedalejant a la vegada,
en la mateixa direcció,
ens farà guanyar la volta,
sent d’Espanya la revelació.
L’esport entra en la ciutat,
travessant la cinta de la
victòria,
fent nostra la ciutat, València,
un lloc important en la
Història.
Els pares es barallen,
davant la mirada dels xiquets,
mal
exemple estan donant,
mentre els fills els miren quiets.
És un viver de campions,
nostra benvolguda Comunitat,
deixant al
món del motociclisme,
completament bocabadat.
Per
desgràcia és lamentable,
canviar el nom de
l’esport,
acabant en desagradable lluita,
en què acaba algú tort.
L’àrbitre no sap
què xiular,
si el partit que es
jugava,
o l’assalt de lluita lliure,
o una partideta a la taba.
De
Picasso pareix el
disseny,
d’esta gimnasta
hàbil,
que està per a
emmarcar,
com qui no vol la cosa.
Dalí amb quatre
pinzellades,
haguera pintat el moment,
de l’exercici gimnasta,
que
contempla la gent.
Entre
exercicis i postures,
l’art entra en la
gimnàstica,
donant colorit i
harmonia,
des de València fins a
Àsia.
Des dels grans
esdeveniments,
fins al campionat
més xicotet,
València
s’obre al món,
i puja al cel com un coet.
Amb les notes de la dolçaina,
València tira avant,
i amb
energia salta la
tanca,
de forma àgil i
triomfant.
Si te
venç la desgana,
i no lluites per la superació
de segur que t’afones
demana’t la rendició.
Paella
Esgarraet
Sang en
ceba
Arròs caldós
Carabassa torrà
Suc de taronja
Els majors el gustet li han trobat,
al
fantàstic monopatí,
deixant en casa la tele,
el
sofà i el
batí.
És digne d’admirar,
com
disfruten les generacions,
als jardins del riu
Túria,
durant les quatre estacions.
Hi ha tanta afició per l’esport,
i
és tanta
l’afluència,
que tens que agarrar el torn,
i armar-te de
paciència.
No he corregit tot el text perquè, com ja he dit abans, els cartells de falles busquen el parlar més col·loquial i hi ha expressions que es poden acceptar, m’he limitat a subratllar les faltes que no hi ha per on agafar-les.
