Ací estic després d’uns dies amb dificulats per a connectar-nos a internet, ara som de nou a Buenos Aires a punt de dinar a les 4 de la tarda en un restaurant amb wifi i un endoll al costat de la taula.

La glacera Perito Moreno és l’obra de la natura més estranya i meravellosa que he vist mai. Sembla mentida que aquest gegant de gel puga estar allà, trencant-se poquet a poquet.

Perito Moreno – El mirador de los suspiros

El Perito és l’única glacera del món que no està en retrocés, això vol dir que es desprén la mateixa quantitat de gel que s’acumula a la part alta de les muntanyes. Molta gent pensa que per a visitar una glacera has de pujar a 4 mil metres d’alçada i patir una temperatura de -20º… no és el cas de les glaceres del Parque Nacional Los Glaciares. El Perito es troba a només 185m per sobre del nivell del mar, això el fa molt accessible i sorprenent, ja que es troba rodejat de boscos i si no hi ha núvols el sol pica!

També es creu que el fenomen de la trencadissa del Perito es degut a l’escalfament global però en realitat és un procés natural. Aquesta glacera topa amb la roca de la Península de Magallanes i necessàriament es trenca perquè no pot avançar més, quan ho fa el soroll és ensordidor, com un tro d’una turmenta d’estiu.

Braç nord del Perito des de les passarel·les

Quin rollazo vos estic fotent, però és que s’ha de vore!! és increïble. Només unes dades més, la seua paret frontal fa 9 km d’amplada i entre 40 i 60 metres d’alçada des de l’aigua! i per baix de l’aigua encara fa 160 metres més… . En la foto anterior es veuen, més o menys, uns 5 km de paret, imagineu-vos les proporcions!

Paret del Perito des del vaixell que ens porta al trekking

En aquests dos dies l’hem pogut observar de diverses maneres, primer d’es d’unes passarel·les habilitades a la part frontal, també l’hem vist des d’un vaixell i…, el millor del viatge, el trekking per damunt de la seua superfície. Jutgeu-ho vosaltres mateixos després de vore les fotos que vam fer!

Es fan grups de 15 persones amb 2 guies

Ens posen grampons a les botes

Sembla que caminem per damunt d’un altre planeta

L’aigua és potable, vam omplir una ampolla de record

ací un alien del planeta Perito

el guia entranyable ens prepara uns cubates amb gel de Perito

polo de Perito!

El que tothom espera quan va a vore el Perito Moreno és que es trenque un bon tros de la façana perquè és espectacular. Nosaltres vam vore com es trencaven 3 blocs enormes de gel! diuen que equival a presenciar el derrumbament d’un edifici de 20 plantes. Això sí, pescar-ho frontalment amb la càmera de fotos no és tan fàcil! però nosaltres tenim molta sort.

Trencadissa del Perito

Durant la navegació també vam vore altres glaceres i un canal ple d’icebergs enormes que es desprenen de la glacera Upsala.

Icebergs descomunals que s’han trencat de la glacera Upsala

Glacera Spegazzini

Tindreu més notícies nostres des de Buenos Aires!

P.D. Pérez Burrull merengón!

Ara som a l’autocar que ens porta d’El Chaltén al El Calafate escrivint aquest post a l’ordinador. Deixem aquest poblet de només 24 anys d’edat amb una mica de peneta ja que la gent és molt acollidora i el paisatge que el rodeja espectacular.

El Chaltén

Diuen que és la capital nacional del trekking, hi ha moltes rutes per fer i la vila es plena de muntanyers hippis amb motxilles enormes. Nosaltres el primer dia vam fer una excursió de 7 hores a Laguna Torre des d’on es veu el Glaciar Grande.

Glaciar Grande – Laguna Torre

Era la nit de cap d’any i vam anar a sopar al restaurant La Senyera, regentat per un català, en plan Miquel Calçada.

Sopar de cap d’any a La Senyera

El segon dia va ser més suau, vam pujar al Mirador de los Cóndores per a veure una panoràmica d’El Chaltén amb el Fitz Roy darrere. El Fitz Roy és la muntanya més alta de la zona, però és molt difícil veure-la perquè sempre queda tapada pels núvols. Aquell dia nosaltres no vam tenir sort, començàvem a pensar que era un mite i que la muntanya no existia. A la tarda vam fer una caminada curta per a vore el Chorrillo del Salto, un salt d’aigua molt bonic.

El Chorrillo del Salto

La tercera jornada vam contractar un xofer perquè ens portara fins al Lago Desierto per a fer una navegació. Des del vaixell es veien unes glaceres penjants molt boniques. A la tarda vam aconseguir que el Fitz Roy ens saludara, va ser l’únic moment en 4 dies.

Glacera penjant – Lago Desierto

Fitz Roy – El Chaltén

Hui hem fet una excursió de 4 hores a Laguna Capri, teòricament és un dels miradors del Fitz Roy però hui s’havia amagat una altra volta. Aquesta és una vista de la vall que es veu de camí a la llacuna.

Vall del riu Las Revueltas

Afegit 04/01/2010: La propera història… el Perito Moreno!! l’hem fet hui i… ua!! ja veureu les fotos. Fins a la propera!

Europa ja ha encetat el 2010! A El Chaltén són ara les 21.15h i encara no hem sopat. Aquesta localitat fou creada pels argentins per remarcar on queda la frontera entre el seu país i Xile. Té 500 habitants i en temporada alta (ara comença), arriba fins als 900 (és enano).

En el proper post ja penjaré més fotos de les excursions que farem aquí, de moment vos deixe aquesta glacerafelicitació i una foto del restaurant on soparem ara mateix. Com podeu vore ens sentirem una mica més a prop de casa!

Laguna Torre – Glaciar Grande

Restaurant La Senyera

Si agafeu un mapa del món, la ciutat que trobareu més al sud és Ushuaia. A aquesta zona del món se li diu Tierra del fuego, perquè els indígenes encenien fogueres per tal d’escalfar-se. També se li diu Fi del món, perquè més enllà d’aquestes illes només trobem l’Antàrtida.

El primer dia vam fer un passeig per Tierra del fuego, ens vam endinsar al bosc i vam arribar a la Badia Lapataia, on acaba la Ruta 3 que creua de dalt a baix Amèrica del Sud.

El segon dia vam fer una navegació pel canal Beagle per a veure la isla de los lobos (lleons marins) i la isla de los pájaros, en aquesta última hi ha una colònia de cormorans, una au que pot semblar un pingüí però que no hi té res a veure ja que pot volar i no té aletes.

Al vespre vam pujar un tros de la muntanya que hi ha darrere d’Ushuaia per tocar una mica la neu que queda durant tot l’any, el que no ens esperàvem era que ens nevara en ple estiu.

Ara ja som a El Chaltén, ens esperen tres dies d’excursions per glaceres i paisatges impressionants!

Ushuaia

Tierra del fuego

Isla de los lobos

Isla de los pájaros

Far Canal de Beagle

Muntanya nevada Ushuaia

Nevada

Sort que venim preparats!

La visita a la pingüinera de Punta Tombo supera totes les expectatives. És una colònia de més de 800.000 pingüins i el turista camina pel mig d’aquesta en molts trams del recorregut. D’una forma sorprenent, els pingüins han aprés a passar olímpicament de la gent que els observa.

En aquesta època de l’any les parelles de pingüins ja tenen un fillet crescudet, d’un mes i mig, que necessita menjar com una mala cosa. Per això un dels dos pares es queda amb el pollet, i l’altre se’n va al mar 4 o 5 dies per atiborrar-se de peixos i poder després vomitar-li el menjar al seu estimat pingüinet. Per tot el parc natural ens trobem cartells que adverteixen “Ceda el paso al pingüino” o “Zona de tránsito de pingüinos” perquè és molt important que puguen seguir el seu camí, cap a la platja o cap al niu, sense que ningú els moleste.

Després de Punta Tombo vam fer una navegació marina per a vore Tonines, són un tipus de dofí petit que li encanta perseguir embarcacions, ací teniu algunes fotos.

Rosegador xicotet

Pingüí refrescant-se amb el bec obert

Posant per a la foto

Veieu? “Ceda el paso al pingüino”

“Hola humana! sóc guapo, eh?”

Lleons marins segueixen la llanxa

Dofins saltant

Les tonines tenen el cap negre

Posta de sol a Puerto Madryn